D’una banda, ens trobem que, de cara al curs vinent, l’Institut Guillem de Berguedà necessita més espai (havent d’aplicar les mesures anticovid). De fet, fins i tot sense Covid el centre quedava ja petit. Resulta, però, que davant seu hi ha un edifici fantasma: el Centre d’Acollida Turística (CAT).
D’altra banda, tenim que: 1) l’Ajuntament de Berga no té com a prioritat portar els serveis a l’edifici del CAT (valdria 100.000€) per a què sigui plenament operatiu; 2) l’Ajuntament té més locals a la seva disposició que no pas els que necessita; i 3) l’edifici del CAT porta 10 anys sense utilització i degradant-se.
Conclusió: estaria bé que l’Ajuntament cedís el CAT (que no necessita, i que no pot acabar) al Departament d’Ensenyament per a què aquest el posés en marxa (assumint la inversió que falta) i li donés un rendiment. Convertim el problema en solució.
Per cert, aquest equipament -el CAT- va costar 1 milió d’euros, i va aterrar a Berga sense que ningú l’hagués demanat. Va ser iniciativa de la Generalitat, però de seguida aquesta se’n va desentendre i va traspassar el mort -mai millor dit- a l’Ajuntament.
PD: Certament, fins i tot si les administracions es posessin avui d’acord, al setembre el CAT no estaria a punt per a l’ús de l’Institut. Però després de 10 anys de mirar cap a un altre cantó, ja és l’hora que les institucions posin fil a l’agulla (a més, la idea aquesta no és pas nova; si s’hagués dut a terme abans, ara ho agrairíem). En tot cas, com més aviat ens hi posem, més aviat tindrem el CAT disponible, i no li faltaran aplicacions possibles. Per contra, com més tardem, més gran serà el problema, perquè els edificis descuidats es malmeten ràpidament.
Deixa una resposta