0

Un pla per revitalitzar Europa

Aquest matí, he tingut interès en seguir el discurs sobre l’Estat de la Unió que ha fet la Presidenta de la Comissió Europea davant de l’Europarlament, un discurs enmarcat en la idea força de la revitalització europea. Von der Leyen ha dedicat l’inici de la seva intervenció a la crisi actual, davant de la qual ha reivindicat el paper de les institucions europees, els principis de “protecció, estabilitat i oportunitat” i les bondats -al seu parer- del model d’economia social de mercat. Tot plegat tenia un aire molt de ‘democràcia cristiana’ tradicional (recordem que el seu partit mare és la CDU alemanya), incloent el desideratum d’estendre els salaris mínims -això sí, preferentment via acords col·lectius- i l’aspiració a construir una “Unió Sanitària” europea.

A continuació, Von der Leyen s’ha centrat en les dues grans prioritats del seu mandat: el “pacte verd” i la digitalització. Pel que fa al primer, tot i que ha establert objectius ambiciosos de reducció d’emissions (d’un 55% per al 2030), cal recordar que els països europeus sumem menys del 10% de les emissions mundials, per la qual cosa, més enllà de fer els deures, o exercim un lideratge extern en aquest àmbit, o el nostre esforç serà insuficient de cara al futur del planeta. Respecte a la digitalització (la Presidenta ha arribat a dir que “la propera dècada ha de ser la dècada digital europea”), Von der Leyen creu que s’ha d’apostar per la tecnologia (en el benentès que “els algoritmes no poden ser caixes negres“), les infraestructures (el 40% de les zones rurals de la UE encara no tenen accés a la banda ampla) i les dades (venint a donar per perduda la lluita per les dades personals, i proposant centrar-se ara en les dades industrials -claus de cara a l’economia del futur-); a banda, ha parlat d’un “núvol europeu”, d’un “microprocessador propi” i d’una “identitat digital europea segura”.

En tot cas, els 750.000 milions d’euros del programa Next Generation EU que s’ha acordat mobilitzar per fer front als efectes de la Covid poden suposar un impuls decisiu de cara a avançar en aquests dos àmbits… si es connecten les dues coses.

Quant a l’escena internacional, la Presidenta ha fet una vigorosa defensa de la democràcia, els drets humans i els valors europeus (sí, els mateixos que tot sovint estan en qüestió en diferents estats membres!), i ha fet al·lusions a Bielorússia (“La UE està al costat de la gent de Bielorússia, que ha de ser lliure per decidir el seu futur per si mateixa i sense limitacions”), Turquia, la Gran Bretanya (renyada per voler-se saltar l’acord del Brexit), la Xina (“Xina és soci, rival sistèmic i competidor econòmic”) i els socis transatlàntics (augurant una nova agenda transatlàntica, passi el que passi al novembre als Estats Units). No ha faltat la crítica als països “que opten per aïllar-se o per desestabilitzar el sistema internacional”, reivindicant alhora un multilateralisme renovat (s’ha citat expressament l’OMS i l’OIT com a objectius del treball europeu per aquesta renovació, però -significativament- no ha parlat ni de l’ONU ni del Consell de Seguretat). Arribats a aquí, sorgeix el dubte: l’apel·lació a la multilateralitat, és una manera de ‘disculpar’ la manca de protagonisme europeu -tant de la Unió com dels estats membres- davant dels confictes i reptes actuals al món? En tot cas, interessant també ha estat la invitació de Von der Leyen a operar en aquest front en base a majories qualificades, per salvar la tradicional lentitud i ambigüitat de les preses de posició i d’actuació europees quan se cerca la unanimitat interna. I és que, sense una major flexibilitat, difícilment hi podrà haver el lideratge europeu que la Presidenta desitja.

Finalment, la Presidenta der Leyen ha demanat coordinació en les fronteres i unitat en la política migratòria, i ha promès una proposta “humana” davant el drama dels migrants que intenten arribar al continent.

En resum, un discurs sense gaire novetats ni cap sorpresa, cuidant els equilibris als que una presidenta europea es deu, i difícilment criticable quan tot just està iniciant el seu mandat. Està clar que Von der Leyen és una política de conviccions fortes i suau en les formes, sense massa carisma però amb el recolzament de la puixant Alemanya al darrera. Li han tocat temps complicats. Li correspondrà a ella, doncs, convertir els problemes en oportunitats.  Se’n sortirà? Més ens en val. Perquè, parifrasejant-la, “si la Unió Europea no va bé, nosaltres no anirem bé”.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada