futur tagged posts

0

Benvingut, Míster Turista

Amb l’estiu, arriben a les nostres comarques milers de turistes àvids d’aire pur i frescor. Venen buscant el paisatge i la tranquil·litat de la Catalunya interior, havent optat per la “muntanya” enlloc de la massificada platja. Però el cert és que la muntanya la gaudeixen poc, en comparació amb allò que aquesta els podria oferir: es limiten a passejar, fer el badoc, practicar alguna activitat esportiva, prendre un bany… Hauríem, doncs, d’ajudar aquesta bona gent a descobrir tot el potencial que tenen els nostres boscos: des dels bolets de temporada fins a les herbes remeieres, passant per l’art de l’ikebana amb flors silvestres,  o per aprendre com funciona un sistema natural,  a llegir la història en la morfologia del terreny o a distingir les diferents espècies d’arbres, ani...

Llegeix-ne +
0

S’acosta la fi del món…

A l’estiu, quan es té més temps lliure que mai, és un bon moment per visionar documentals d’aquells que prediuen la proximitat de la fi dels temps...

Llegeix-ne +
0

La fi de les vacances, o el paradís que ve

(Publicat al diari Regió7, el 05.08.2020)

En un recent post parlava de les plagues que ens poden caure al damunt les properes dècades (de les catàstrofes ecològiques a les pandèmies, els ciberatacs o l’atur generalitzat). Per ser just, però, caldria referir-se igualment a les coses bones que ens esperen els propers anys.

Si les coses van pel bon camí, pot arribar el moment (a mitjans de segle) en què la feina la facin els robots i la intel·ligència artificial, i en què una renda universal asseguri la supervivència de tothom. Llavors haurem de decidir si ens passem tot el dia dormint i divertint-nos amb gadgets i la realitat virtual, o si preferim dedicar-nos als nostres hobbies i a les bones causes: la necessitat de donar sentit a les vides no desapareixerà pas, i com que ...

Llegeix-ne +
0

Les properes plagues

(Publicat al diari Regió7 el 8/6/2020)

Vist retrospectivament, sembla obvi que una pandèmia com la de la Covid19 havia d’arribar. Tenint en compte l’extensió de l’urbanització (invasió del medi natural per l’home) i de la globalització (grans moviments de persones i de béns), era inevitable que apareguessin nous virus i que s’expandissin ràpidament. De fet, als darrers cinquanta anys ja n’hem tingut unes quantes, d’epidèmies mundials (sars, èbola, VIH, grip aviar…), de manera que els que advertien que vindria una nova pandèmia feien una aposta segura -igual que aquells que n’augurin de futures.

Malauradament, podem també predir molts altres desgràcies que ens castigaran aquest segle i que ja estan avisades. Per exemple, el canvi climàtic...

Llegeix-ne +
0

Una Catalunya Central envellida

(Regió7, 12/12/2018)

Al 2041, a Catalunya, les persones de més de 64 anys arribaran a ser el 28,3% del total, i al 2051 seran el 30,8%

Dèiem en l’article precedent que en un futur a mitjà termini, demogràficament, a les comarques centrals de Catalunya seríem més (però no gaires més), més diversos, i -si no érem capaços d’evitar-ho- més desiguals. Però una de les coses que més caracteritzaran els habitants de les nostres comarques en les properes dècades és que seran més vells.

Res de nou: ara ja som força més vells que no pas érem al 1981...

Llegeix-ne +
0

Què ens depara el futur?

Durant el darrer deceni, he pres el costum de dedicar cada any a aprofundir en el coneixement d’un tema dels que m’interessen i a fer-me’n una opinió. Així, em passo tot un any llegint, pensant, debatent i escrivint sobre una temàtica concreta que -al meu parer- és rellevant i convé tenir-ne un criteri fonamentat. D’aquesta manera, he après, he reflexionat i he impartit xerrades i cursos sobre qüestions com el repte de l’envelliment, la innovació, la globalització, els joves, Berga o Catalunya -entre altres.

Aquest 2017 l’he consagrat a l’estudi del futur...

Llegeix-ne +
0

Objectiu: créixer

Al Berguedà tenim un problema de fons del qual no acostumem a ser prou conscients: ens falta massa crítica. Som 41.000 habitants, no prous com per a justificar segons què. I com que, sense demanda no hi pot haver oferta, al capdavall això té conseqüències sobre coses com el nombre de serveis a l’abast, els preus del comerç, la varietat en els cicles formatius que es poden cursar, o la viabilitat o no de tenir un cinema a Berga, per exemple. El problema, però, té solució, al menys en part: hem de créixer.

És evident que no es tracta d’incrementar la població il·limitadament, perquè volem preservar aquest caràcter de ciutats i pobles “a escala humana” que és la clau de la qualitat de vida que tenim. Però augmentar el cens moderadament ens aniria bé...

Llegeix-ne +