cultura tagged posts

0

Sobre la Biblioteca de Berga

Llegeixo al Regió7 que la Biblioteca de Berga ha perdut 10.600 visitants en el curs dels darrers quatre anys (degut a què, a conseqüència dels ajustaments, ha obert menys dies). Tot i així, al 2013 va tenir 58.193 usuaris, va fer 40.233 préstecs i va organitzar 269 activitats, mentre que el nombre de socis amb carnet pujava a 9.692 -xifres que no estan gens malament.

A més de la crisi, les biblioteques -com tots els serveis- també experimenten els efectes dels temps que vivim i en particular els canvis en les necessitats dels usuaris i la digitalització creixent de tots els àmbits (que en el cas que ens ocupa transforma els formats de la informació, les maneres com s’hi accedeix i utilitza, els processos i serveis, el rol dels mateixos bibliotecaris, la forma d’organitzar-se...

Llegeix-ne +
0

Elogi del Konvent

Dissabte va tenir lloc una nova mostra artística al Konvent, l’espai cultural de Cal Rosal situat a l’antic convent –que havia estat alhora residència de les noies solteres de la fàbrica, i escola per a les filles dels treballadors-. A la jornada d’abans-d’ahir hi va haver protagonistes prou interessants, des de pintures de Rai Escalé fins a diversos DJs catalans interpretant música avançada i experimental.

Segurament, el que es fa al Konvent no és per a tots els públics (vull dir que els estils i les línies artístiques que hi trobareu no tenen per què agradar a tothom, perquè no són propostes fàcils -no busquen l´èxit comercial ni l’acontentar a quants més millor- i perquè, en qüestió de preferències, cadascú té les seves), però precisament perquè allí s’hi plantegen c...

Llegeix-ne +
0

El català de Mossèn Armengou

La “Crònica menuda de la ciutat de Berga” de Mn.Armengou no només és un llibre imprescindible per entendre la Berga de la segona meitat del segle XX, sinó també una obra deliciosa i instructiva des del punt de vista literari i lingüístic. En efecte, Mn Armengou hi exhibeix estil propi (planer, irònic, directe), vocabulari ric i saber fer d’home de lletres, com correspon a una persona culta d’una època en què el domini del llenguatge encara era un valor que cotitzava.

 Al llibre hi trobem mots de ressons arcaics (burot -funcionari-, sorges -soldats-, esmolets -ciclistes-, sebollir -enterrar-),  expressions populars (lapitança -el menjar-, fer el merda -presumir, fer-se veure-), berguedanismes (pivet -pi avet-, al cel ens tropiguem -per a quan s’acomiada un ...

Llegeix-ne +