ciutats tagged posts

0

Els micropobles

S’entén per “micropoble” un municipi amb menys de 500 habitants. A Catalunya en tenim 336 (el 35% del total), 33 dels quals no arriben als 100 veïns. En el cas de la Catalunya Central, n’hi ha 74, d’aquests poblets: 21 al Berguedà, 19 a Osona, 12 al Solsonès, 13 a l’Anoia, 6 al Bages i 3 al Moianès.  Són, a més, diversos entre sí, per extensió, orografia o renda; molts d’ells, però, tenen una mitjana d’edat de la seva gent elevada.

És evident que la migradesa de població (que, a més, sovint està distribuïda en diversos nuclis o vivint de forma dispersa) explica moltes de les seves problemàtiques, però ens equivocaríem si penséssim que els micropobles són un anacronisme o que els seus reptes només concerneixen aquells que hi viuen...

Llegeix-ne +
0

Ciutats col·laboratives

Atès que a les ciutats hi ha una alta densitat de persones, són espais propicis al desplegament de l’economia col·laborativa (EC), donant lloc a les “ciutats col·laboratives”. Albert Cañigueral -expert en aquest àmbit- ha definit la ciutat col·laborativa com “aquella que permet als seus habitants poder compartir de manera eficient i segura tot tipus de béns / serveis / habilitats, creant així comunitats més fortes, saludables i connectades”.

De fet, això de la producció o el consum compartit no és pas una cosa nova. Les entitats sense afany de lucre estan basades en aquesta filosofia, i serveis públics ja existents com les biblioteques o el Bicing també en són bons exemples...

Llegeix-ne +
0

Cooperació entre ciutats

En temps de crisi (i àdhuc si no n’hi hagués), és bo que les administracions públiques col.laborin entre si. D’aquesta manera, seran capaces –sumant esforços- d’aconseguir coses que per separat no podrien fer. Alhora, gràcies a les economies d’escala, guanyaran eficiència i estalviaran recursos. Encara, el procés mateix de cooperar resulta positiu en ell mateix, ja que és font d’aprenentatges diversos. En conjunt, els dividends potencials per als ciutadans són molts.

Els beneficis que es deriven d’aquesta creació de sinergies filla del treballar plegats, però, només seran superiors als costos de coordinació -que també hi són- si es deixen de banda els desitjos de protagonisme exacerbat, les temptacions de sectarisme, i les tendències tan comunes a obrar de cara a la g...

Llegeix-ne +