berguedà tagged posts

0

Els micropobles

S’entén per “micropoble” un municipi amb menys de 500 habitants. A Catalunya en tenim 336 (el 35% del total), 33 dels quals no arriben als 100 veïns. En el cas de la Catalunya Central, n’hi ha 74, d’aquests poblets: 21 al Berguedà, 19 a Osona, 12 al Solsonès, 13 a l’Anoia, 6 al Bages i 3 al Moianès.  Són, a més, diversos entre sí, per extensió, orografia o renda; molts d’ells, però, tenen una mitjana d’edat de la seva gent elevada.

És evident que la migradesa de població (que, a més, sovint està distribuïda en diversos nuclis o vivint de forma dispersa) explica moltes de les seves problemàtiques, però ens equivocaríem si penséssim que els micropobles són un anacronisme o que els seus reptes només concerneixen aquells que hi viuen...

Llegeix-ne +
0

Recordant Mossèn Ballarín

Amb un acte a Gósol el dia 7, s’ha iniciat l’Any Ballarín, per commemorar el centenari del naixement de l’home que va fer de Queralt casa seva, i que la va convertir en casa de tots.

Ballarín era moltes coses alhora. Era un berguedà (d’adopció i de vocació) de cap a peus, però tenia una projecció nacional (va rebre distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premi Ramon Llull o la medalla d’or de Berga). Era un home fràgil, sempre malalt, però alhora fort d’esperit i tossut. Tenia una manera de ser planera, i amb un sentit de l’humor irònic però afable. Tocava de peus a terra i deia les coses pel broc gros –quan convenia.

Era capellà de fermes conviccions, transmetia una concepció de l’Evangeli fresca i radical –anava a l’arrel de les coses– que xocava a vegades amb les vision...

Llegeix-ne +
0

Una discriminació amb conseqüències

No entenc per què existeixen ajuts de la Generalitat per a cursar estudis universitaris per als alumnes de l’Alt Pirineu, l’Aran i el Solsonès (cosa que em sembla molt raonable: aquests joves s’han de desplaçar o canviar de residència per a fer estudis superiors, i això encareix notablement el cost d’estudiar respecte als que no necessiten fer-ho perquè tenen els centres universitaris prop de casa), però en canvi no poden accedir a ajuts semblants el jovent del Berguedà, el Ripollès o la Garrotxa, que també són comarques de muntanya.

Aquesta no és una situació nova, sinó que ja fa anys que dura, i suposa una discriminació evident per als estudiants de les esmentades comarques...

Llegeix-ne +
0

Les lliçons de la demografia

Els canvis en el nombre d’habitants (augment, estancament, disminició) són bons termòmetres per mesurar si els territoris -ciutats, comarques, països…- van bé o van malament. En aquest sentit, dos indicadors que cal anar seguint i interpretant són el creixement natural de la població (la diferència entre naixements i morts) i el creixement migratori (la diferència entre ‘entrades’ i ‘sortides’ respecte altres contrades). Examinem què ens diuen aquests indicadors sobre Berga i el Berguedà.

Comencem pel creixement natural. Allò més destacat són els pocs naixements que hi ha, tant en números absoluts com en termes relatius...

Llegeix-ne +
0

Les lliçons del Priorat

TV3 va emetre ahir al vespre un interessant reportatge sobre el miracle vinícola del Priorat, la comarca que en els darrers 30 anys ha passat d’estar a la cua en renda per càpita a Catalunya a adquirir un protagonisme i viure un creixement econòmic molt important.

Tot explicant la història d’aquesta transformació, el documental “Priorat” (dirigit per David Fernández de Castro) evidencia diversos factors clau per al desenvolupament dels territoris. Repassem-los, sense oblidar que, quan als anys 80 del segle passat varen arribar a la comarca els Barbier, Palacios i companyia, ningú donava un duro ni pel Priorat ni pels seus vins.

ELS FACTORS
+Visió: Els promotors del boom enològic del Priorat volien que aquest tornés a ser un referent mundial en tema de vins (ja ho havia esta...

Llegeix-ne +
0

A les portes d’un nou món

Hi ha dues forces que estan modelant el món actual. Són forces molt poderoses en si mateixes, però que, a més, quan es combinen i actúen alhora poden resultar letals per a aquells que no s’hi adapten, de la mateixa manera que també poden generar noves oportunitats.

Em refereixo a la mundialització, i a les noves tecnologies (en particular, les de la informació i les comunicacions: les TIC). Comencem parlant de la mundialització -la cada cop major interrelació i interdependència entre països, cultures i sistemes econòmics-. Es tracta d’una realitat que a vegades no es percep, però que està plenament instal·lada entre nosaltres...

Llegeix-ne +
0

Recuperació econòmica vs economia low cost

Les dades de l’atur registrat diuen que al Berguedà a finals del 2014 hi ha cinc-centes persones menys sense feina que no pas dotze mesos abans. Aquesta evolució de les xifres de l’atur prova que deixem la recessió enrera i que enfilem el camí de la recuperació –que no serà ràpida, ni fàcil; res de triomfalismes, doncs.

Malgrat tot, podem ser optimistes: comptem amb noves eines per impulsar la creació de llocs de treball i de riquesa (com l’Agència de Desenvolupament) i, sobretot, tenim encara molts actius poc aprofitats i nombroses oportunitats de negoci a l’espera d’emprenedors que s’hi atreveixin.

En aquest context, però, ens podria passar que la pressa i la comoditat ens portessin a donar per bona qualsevol iniciativa econòmica, i que entenguéssim que la millor ...

Llegeix-ne +
0

Europa i el Berguedà, encara

Durant la campanya electoral que abans-d’ahir finia, es va parlar poc de com la Unió Europea incideix sobre el Berguedà. Ni els candidats ni els mitjans de comunicació varen fer gaire èmfasi en aquest aspecte, que en canvi pot ser força rellevant. I com que, malauradament, fins d’aquí a 5 anys no en tornarem a parlar, val la pena dedicar-hi un darrer article.

Deia que es va debatre poc sobre com ens afecta Europa, i no em refereixo només a la influència i als condicionants generals que representa per a la nostra comarca formar part del marc europeu, representats per coses que van de la lliure circulació de persones i de béns fins als diners que -sense ser-ne conscients- paguem cada any a Brussel.les.

Em refereixo sobretot a les qüestions específiques del Berguedà...

Llegeix-ne +
0

Consell d’Infants i Mercat de Cooperatives: serveixen d’alguna cosa?

Ahir va celebrar-se una nova reunió del Consell d’Infants de Berga i una edició més del Mercat de les Cooperatives escolars del Berguedà, dues iniciatives interessants que promouen valors importants: la presa de responsabilitats pel bé comú, l’emprenedoria, el treball en equip, el lideratge….

A destacar que no es tracta de bolets puntuals que comencen i acaben en si mateixos, sinó de projectes seriosos i de continuïtat, en els quals els centres d’ensenyament berguedans s’impliquen activament. El Consell d’Infants està emmarcat en el Projecte Educatiu de Ciutat i existeix des de l’any 2005; es basa tant en el treball que es fa en els centres educatius (involucrant un nombre notable de nens i nenes) com en les diverses reunions que els representants escollits de la ...

Llegeix-ne +