berguedà tagged posts

0

Que inventin ells!

(Article publicat al diari Regió7 el dia 11 de desembre de 2021)

La setmana passada es va fer públic el desè informe de l’Observatori de la Recerca a la Catalunya Central, corresponent a l’any 2020. Les xifres (18 euros invertits en investigació) són rellevants i suposen un creixement important de gairebé un 40% respecte als anys anteriors.

Amb tot, si mirem al detall les dades de l’Observatori, ens adonarem que la situació varia molt segons la comarca analitzada –dins de la demarcació central. Per exemple, mentre que el Bages, Osona i l’Anoia tenen actius dels quals presumir, el Berguedà pràcticament no hi surt, a l’informe. I això que aquest identifica 487 projectes de recerca, 2...

Llegeix-ne +
0

Encara prendrem mal

Darrerament s’ha parlat d’un «pic de violència» a Manresa (amb quatre agressions amb arma blanca en un mes), mentre els veïns de Casanpons –a Berga– es queixen d’una onada de robatoris, i profileren les notícies sobre ocupacions d’habitatges, crims de gènere, baralles, crema de vehicles o estafes arreu de la Catalunya Central. Internet i els mitjans de comunicació, a més, ens serveixen cada dia proves gràfiques d’atemptats terroristes, guerres, assassinats, segrestos… potser de llocs geogràficament llunyans, però sempre a poques hores d’avió. Davant d’aquest panorama, no és estrany que la sensació d’inseguretat creixi i que molta gent es declari amoïnada. Però realment hi ha motius per estar-ho?

Precisament, els estudis que s’han fet sobre els graus de v...

Llegeix-ne +
0

La maledicció del Berguedà

El Berguedà no va sobrat d’iniciatives empresarials ambicioses, de gruix i innovadores. Per això és una mala notíca la decisió d’Horrorland –l’empresa promotora del «parc del terror» de Cercs– de plegar veles. Horrorland tenia la virtut de crear sinergies amb altres sectors econòmics (restauració, turisme) i situava la comarca al mapa. El més trist és que, malgrat l’èxit del projecte –que en les seves dues primeres edicions va fer el ple–, les limitacions derivades de la pandèmia i la falta d’ajuts institucionals han portat els promotors d’Horroland a renunciar a continuar endavant en el seu emplaçament actual, malgrat la important inversió ja feta...

Llegeix-ne +
0

Aglomeracions turístiques, una mala notícia?

(Article publicat al diari Regió7 el 9/9/2020)

Aquest estiu hem estat repetidament testimonis d’uns fets als quals no estem gaire acostumats: aglomeracions en determinats llocs turístics de la Catalunya interior. Al Berguedà, al Pedraforca i els Empedrats (al Parc Natural del Cadí-Moixeró), al pantà de la Baells o a Pedret -entre d’altres- hi ha hagut molt altes afluències de visitants. El mateix ha passat en indrets del Ripollès, la Garrotxa, la resta del Pirineu i determinats espais de les comarques centrals.

La sobrefreqüentació ha causat preocupació al territori, perquè ha vingut associada a problemes de mobilitat, de seguretat (han augmentat els accidents i s’ha incrementat el risc d’incendis), de salut pública (perill d’extensió de la covid), de brutícia i de danys al med...

Llegeix-ne +
0

Turisme al Berguedà

(Article publicat al diari Regió7 el dia 18/07/2020)

Cent anys enrere, la premsa local berguedana ja veia el turisme com una oportunitat i augurava un futur prometedor per a la comarca si el sabíem aprofitar. Hem tardat un segle, però avui podem dir que s’ha avançat força (tenim una bona oferta turística, uns preus competitius i ens ho comencem a creure), tot i que som lluny encara d’assolir tot el nostre potencial. El turisme no serà la base de l’economia berguedana (per això ha de ser compatible amb la reindustrialització de la comarca), però en pot ser un component important i ajudar a la diversificació de l’activitat econòmica del territori: ja hi ha més de 1.300 persones ocupades en el sector.

El cas és que tenim bons actius: un entorn privilegiat (incloent-hi el Parc ...

Llegeix-ne +
0

Els micropobles

S’entén per “micropoble” un municipi amb menys de 500 habitants. A Catalunya en tenim 336 (el 35% del total), 33 dels quals no arriben als 100 veïns. En el cas de la Catalunya Central, n’hi ha 74, d’aquests poblets: 21 al Berguedà, 19 a Osona, 12 al Solsonès, 13 a l’Anoia, 6 al Bages i 3 al Moianès.  Són, a més, diversos entre sí, per extensió, orografia o renda; molts d’ells, però, tenen una mitjana d’edat de la seva gent elevada.

És evident que la migradesa de població (que, a més, sovint està distribuïda en diversos nuclis o vivint de forma dispersa) explica moltes de les seves problemàtiques, però ens equivocaríem si penséssim que els micropobles són un anacronisme o que els seus reptes només concerneixen aquells que hi viuen...

Llegeix-ne +
0

Recordant Mossèn Ballarín

Amb un acte a Gósol el dia 7, s’ha iniciat l’Any Ballarín, per commemorar el centenari del naixement de l’home que va fer de Queralt casa seva, i que la va convertir en casa de tots.

Ballarín era moltes coses alhora. Era un berguedà (d’adopció i de vocació) de cap a peus, però tenia una projecció nacional (va rebre distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premi Ramon Llull o la medalla d’or de Berga). Era un home fràgil, sempre malalt, però alhora fort d’esperit i tossut. Tenia una manera de ser planera, i amb un sentit de l’humor irònic però afable. Tocava de peus a terra i deia les coses pel broc gros –quan convenia.

Era capellà de fermes conviccions, transmetia una concepció de l’Evangeli fresca i radical –anava a l’arrel de les coses– que xocava a vegades amb les vision...

Llegeix-ne +
0

Una discriminació amb conseqüències

No entenc per què existeixen ajuts de la Generalitat per a cursar estudis universitaris per als alumnes de l’Alt Pirineu, l’Aran i el Solsonès (cosa que em sembla molt raonable: aquests joves s’han de desplaçar o canviar de residència per a fer estudis superiors, i això encareix notablement el cost d’estudiar respecte als que no necessiten fer-ho perquè tenen els centres universitaris prop de casa), però en canvi no poden accedir a ajuts semblants el jovent del Berguedà, el Ripollès o la Garrotxa, que també són comarques de muntanya.

Aquesta no és una situació nova, sinó que ja fa anys que dura, i suposa una discriminació evident per als estudiants de les esmentades comarques...

Llegeix-ne +
0

Les lliçons de la demografia

Els canvis en el nombre d’habitants (augment, estancament, disminició) són bons termòmetres per mesurar si els territoris -ciutats, comarques, països…- van bé o van malament. En aquest sentit, dos indicadors que cal anar seguint i interpretant són el creixement natural de la població (la diferència entre naixements i morts) i el creixement migratori (la diferència entre ‘entrades’ i ‘sortides’ respecte altres contrades). Examinem què ens diuen aquests indicadors sobre Berga i el Berguedà.

Comencem pel creixement natural. Allò més destacat són els pocs naixements que hi ha, tant en números absoluts com en termes relatius...

Llegeix-ne +