berga tagged posts

0

Berga, capital de la tardor

(Article publicat al diari Regió7 el dia 24/9/22)

‘Empaquetar’ comunicativament les coses i dotar-les d’una marca és una bona manera de promocionar-les, segons el city-marketing. És el que ara ha fet l’Ajuntament de Berga amb la campanya “Berga, capital de la tardor”, que engloba un seguit d’esdeveniments i activitats que tindran lloc durant els propers mesos a la capital del Berguedà, en els àmbits de les tradicions (la Festa dels Bolets), la natura (paisatges tardorencs de l’obaga de Queralt), l’oci (concerts i espectacles), la cultura (exposició de De Martín), la gastronomia (cuina del bolet), les Fires (Santa Tecla, Fira de la Xocolata i la Ratafia, Fira dels Encants), etc. Tindrem temps d’atrapar-ho tot?

En tot cas, valdrà la pena deixar-se caure per la...

Llegeix-ne +
0

Quatre Fuets vs Quatre Papers

(Article publicat al diari Regió7 el dissabte 11 de juny)

Demà tindrà lloc a Berga el ritual dels “Quatre Fuets”, el moment en el qual es proven els fuets -petards- que es faran servir la setmana següent a la Patum. L’aconteixement tenia sentit en el passat, quan els fuets s’elaboraven artesanalment i sovint n’hi havia  que feien llufa, de manera que era útil comprovar uns dies abans de la Festa si la comanda complia les expectatives. Però ara que la fabricació d’explosius s’ha industrialitzat i perfeccionat, els “quatre fuets” són funcionalment un anacronisme que s’ha convertit més que res en un aperitiu dels dies a venir, i en una excusa per a crear clima de Patum i que els patumaires facin els últims escalfaments previs...

Llegeix-ne +
0

Procrastinació patumaire

(Article publicat al diari Regió7, el 30/4/22)

Els humans tenim tendència a procastinar, és a dir, a deixar per a més endavant els assumptes que ens fa mandra o por abordar ara. I a vegades, l’estratègia funciona i allò que ens molesta desapareix per si sol. Però, si es tracta de problemes, molts altres cops el pas del temps només fa que enquistar-los o agreujar-los.

El govern municipal de Berga està particularment abonat a aquesta manera de fer. En conseqüència, els temes irresolts se li acumulen, del mercat municipal a les urbanitzacions encallades, passant per l’estació de busos , Queralt, l’hotel de la Caserna, la posada al dia de l’organització municipal, la sempre pendent revitalizació del Barri Vell o els nyaps urbanístics de la ciutat...

Llegeix-ne +
0

Les APEU: entre tots ho farem tot

(Article publicat al diari Regió7 el dia 2 / 4 / 2022)

Recentment s’ha informat que s’estudia posar en marxa una APEU (àrea de promoció econòmica urbana) a Berga, amb l’objectiu de revitalitzar el comerç del carrer del Roser i del carrer Major de la ciutat. Les APEU responen a la lògica dels temps actuals, en què els reptes i els problemes són massa complexos i de massa envergadura perquè els entomin per si soles les institucions públiques. Per exemple, aturar la degradació d’un barri vell o la decadència d’una zona comercial té a veure amb factors econòmics, socials, urbanístics, culturals… i no depèn només d’aprovar noves normes o d’invertir-hi més o menys diners públics, sinó que sense la implicació de la gent, de les entitats i de les empreses, no és possible sortir-se’n...

Llegeix-ne +
0

Relleu a l’Alcaldia de Berga

La dimissió de la fins ara alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, es pot valorar des de diferents angles. Per exemple, tenint en compte com han estat aquests darrers sis anys. Vist així, el mandat de Venturós (2015-2021) ha estat força accidentat: recordem la inhabilitació pel tema de l’estelada, els problemes de salut, picabaralles al voltant de la Patum, les circumstàncies familiars, les relacions difícils amb les associacions de veïns i amb l’oposició, la covid, embolics amb la residència municipal… Un sexenni, doncs, mogut i complicat.

D’altra banda, considerant el rendiment institucional d’aquest període, una primera valoració d’urgència diria que el balanç té pinta de magre...

Llegeix-ne +
0

Patum en conserva

En una enquesta d’uns quants anys enrera, es demanava a gent d’arreu del Principat a quin concepte associaven «Berga», i el 88% d’ells constestaven la Patum (després venien els bolets -7%- i Queralt -5%-). Per als catalans, doncs, la Patum és el gran símbol de Berga, mentre que per als berguedans és moltes coses alhora: senyal d’identitat, festa, emoció, (re)trobada i motiu d’orgull.

Per això es fa estrany viure un nou Corpus –i ja en van dos de seguits– sense l’olor de la pólvora i de la vidalba, ni el caliu de la plaça o les músiques dels Tirabols. A falta d’això, enguany ens acontentem amb pacifiques plantades de la comparseria, exposicions i concerts diversos, i molta Patum enllaunada amb la qual mitigar la nostàlgia.

Però què té aquesta celebració que la...

Llegeix-ne +
0

La maledicció del Berguedà

El Berguedà no va sobrat d’iniciatives empresarials ambicioses, de gruix i innovadores. Per això és una mala notíca la decisió d’Horrorland –l’empresa promotora del «parc del terror» de Cercs– de plegar veles. Horrorland tenia la virtut de crear sinergies amb altres sectors econòmics (restauració, turisme) i situava la comarca al mapa. El més trist és que, malgrat l’èxit del projecte –que en les seves dues primeres edicions va fer el ple–, les limitacions derivades de la pandèmia i la falta d’ajuts institucionals han portat els promotors d’Horroland a renunciar a continuar endavant en el seu emplaçament actual, malgrat la important inversió ja feta...

Llegeix-ne +
0

Donar exemple, també per Patum

(Publicat al diari Regió7 el dillus 22/06/2020)

La Patum non-nata d’enguany ha deixat com a herència la polèmica al voltant del comportament d’alguns berguedans que varen decidir fer festa igualment, sense respectar les recomanacions de les autoritats civils i sanitàries. En especial, el fet que una de les persones que van actuar imprudentment fos regidora de l’Ajuntament de Berga ha provocat que l’edil en qüestió rebés la censura de particulars i d’associacions veïnals i comercials, i que l’oposició municipal en demanés la dimissió.

Certament, els polítics locals han de donar exemple. Precisament per la seva proximitat a la gent, són models en què hom s’emmiralla i que fixen els estàndards d’exigència col·lectiva...

Llegeix-ne +
0

Una (reiterada) proposta: recuperem el CAT!

D’una banda, ens trobem que, de cara al curs vinent, l’Institut Guillem de Berguedà necessita més espai (havent d’aplicar les mesures anticovid). De fet, fins i tot sense Covid el centre quedava ja petit. Resulta, però, que davant seu hi ha un edifici fantasma: el Centre d’Acollida Turística (CAT).

D’altra banda, tenim que: 1) l’Ajuntament de Berga no té com a prioritat portar els serveis a l’edifici del CAT (valdria 100.000€) per a què sigui plenament operatiu; 2) l’Ajuntament té més locals a la seva disposició que no pas els que necessita; i 3) l’edifici del CAT porta 10 anys sense utilització i degradant-se.

Conclusió: estaria bé que l’Ajuntament cedís el CAT (que no necessita, i que no pot acabar) al Departament d’Ensenyament per a què aquest el posés e...

Llegeix-ne +