0

Relleu a l’Alcaldia de Berga

La dimissió de la fins ara alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, es pot valorar des de diferents angles. Per exemple, tenint en compte com han estat aquests darrers sis anys. Vist així, el mandat de Venturós (2015-2021) ha estat força accidentat: recordem la inhabilitació pel tema de l’estelada, els problemes de salut, picabaralles al voltant de la Patum, les circumstàncies familiars, les relacions difícils amb les associacions de veïns i amb l’oposició, la covid, embolics amb la residència municipal… Un sexenni, doncs, mogut i complicat.

D’altra banda, considerant el rendiment institucional d’aquest període, una primera valoració d’urgència diria que el balanç té pinta de magre. Al costat d’uns quants èxits –reducció del deute, traspàs de l’Hospital, implantació del porta a porta, centre expositiu de Sant Francesc, millores al polígon…–, es constata que els grans problemes de la ciutat continuen essent els mateixos que al 2015: Berga està deixada, les urbanitzacions encallades, els diversos litigis judicials municipals no s’han resolt, l’Ajuntament com a organització segueix necessitant una bona sacsejada, l’estació d’autobusos no s’ha fet realitat, l’economia resta apàtica, la promesa revitalització del barri vell no arriba… Ni les goteres del pavelló –un altre clàssic– s’han solucionat, encara! En fi, si algú esperava una transformació profunda de la política local, una nova empenta i una renovació a fons, haurà quedat ben decebut. I si els primers quatre anys la justificació dels pobres resultats era l’herència rebuda –argument que han fet servir tots els governs de Berga des de temps immemorials– i la necessitat d’aprendre l’ofici, des de les eleccions del 2019 la coartada és de nou «l’herència», amb l’afegit ara de la Covid. El lema d’aquesta segona legislatura de govern CUP podria ben ser: «Qui dia passa, any empeny».

Finalment, el judici des del vessant personal: és encomiable que, havent arribat a la conclusió que no estava en les condicions idònies per seguir governant, Venturós hagi decidit plegar. Segur que és el millor per a ella i per a la ciutat. També és d’agrair que hagi fet públic la naturalesa de la seva malaltia –que no és cap fracàs–. Parlar obertament de salut mental és la millor manera de combatre els tabús i malentesos al voltant d’aquestes patologies.

Ara, doncs, és l’hora del relleu a la batllia. Si l’alcaldessa sortint combinava un caràcter fort amb l’afabilitat en les relacions personals –tot plegat acompanyat d’un alt grau de rigidesa ideològica–, el regidor cridat a succeir Venturós, Ivan Sánchez, es caracteritza per ser una persona amb sentit comú i un home dialogant, qualitats imprescindibles en tot polític. Però caldrà que vagin acompanyades d’altres trets personals igualment necessaris: visió, ambició, valentia, lideratge, mà esquerra…. Li queden dos anys per demostrar-los, al capdavant d’un grup municipal de la CUP que quedarà compost per 6 homes i 2 dones. La resta de grups municipals li ho posaran fàcil. La realitat, potser no tant.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada