0

Què en fem, de la Residència?

L’Ajuntament de Berga no té clar com gestionar la residència municipal Sant Bernabé (que en el passat es portava des de l’Hospital ara traspassat a la Generalitat). A priori, hi ha tres grans opcions –cadascuna amb els seus avantatges i inconvenients.

En primer lloc, la podria gestionar directament, a través de l’empresa municipal BRG Progrés –una empresa ja existent del propi Ajuntament i tradicionalment infrautilitzada. La part positiva d’això seria que transferir-la a BRG fora ràpid i senzill, mentre que el punt feble estaria en el fet que no es tracta d’una organització especialitzada en serveis a les persones.

La segona alternativa seria encomanar la gestió de la residència a l’empresa pública SUMAR, (impulsada per 25 governs locals i que gestiona més de 30 equipaments i serveis socials), que de fet ja l’està exercint provisionalment. Conec SUMAR prou bé ja que, anys enrere, en la meva etapa de consultor, vaig col·laborar-hi en projectes de reflexió estratègica i de desenvolupament de Consorcis comarcals d’Acció Social. Allò millor d’aquesta opció és que la gestió estaria en mans professionals, qualificades i amb llarga experiència en el sector. El problema és que l’Ajuntament de Berga no pot contractar directament SUMAR si primer no se’n fa membre –comprant-ne alguna acció–, i en canvi no n’és part perquè en estar subjecte –l’Ajuntament– a un Pla d’Ajustament Econòmic, això és molt complicat –tot i que no impossible.

Finalment, sempre queda la possibilitat d’externalitzar el servei (ep! externalitzar-ne la gestió, perquè la titularitat no pot deixar de ser pública, de manera que parlar aquí de «privatització» seria confondre les coses), però llavors qualsevol s’hi podria candidar –incloent empreses «low cost» més interessades en el seu benefici que en el benestar dels residents. Amb tot, si hom dissenya unes bones bases per al concurs que s’hauria de convocar (unes bases que donessin l’adequada importància com a criteris de selecció als aspectes relatius a la qualitat del servei) i si després es fa un seriós i proactiu seguiment de la contracta, no seria cap drama; el problema, però, és que no podem garantir ni una cosa ni l’altra! I a més, organitzacions com SUMAR no es presenten a licitacions.

En els casos segon i tercer, l’organització gestora cobraria uns diners per prestar el servei –el servei de gestió–, una despesa que no seria tan alta si el gestor fos BRG. Però SUMAR o qualsevol empresa del sector presenten economies d’escala, posseeixen el know-how necessari i tenen cultures gerencials desenvolupades, la qual cosa hauria de compensar amb escreix aquell cost afegit.

En resum, BRG seria la solució fàcil; SUMAR representaria la millor opció tècnicament i des del punt de vista dels valors a preservar; i una empresa externalitzada emfatitzaria l’eficiència. D’alternatives, doncs, n’hi ha (les tres esmentades, i encara d’altres). Ara el que toca és prendre una decisió de seguida, tancar el període de provisionalitat i acabar d’endreçar les coses.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.