0

Patum: no és normal

(Article publicat al diari Regió7 el dia 21 de juny de 2019)

No és normal que, després de quaranta anys d’ajuntaments democràtics berguedans, la cosa que ens posa al mapa i a la qual s’associa més Berga fora de la vila -la Patum, segons els estudis de màrqueting-, no disposi d’un espai de referència a la ciutat des d’on es vetlli per la seva imatge i es treballi per a la seva difusió i promoció exterior.

I no és normal que la tradició més estimada pels berguedans no tingui unes instal·lacions adequades per a preservar tots els seus elements, fer-ne el manteniment i restaurar les peces malmeses.

No és normal, tampoc, que la festa que ha aconseguit ser declarada per la Generalitat de Catalunya Festa Patrimonial d’interès nacional (36 anys enrere) i proclamada «Obra Mestra del Patrimoni Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO (ja fa 14 anys!), no disposi d’un equipament que la dignifiqui i faci honor a les distincions rebudes, alhora que hostatgi un centre d’estudis al seu voltant.

No és normal, igualment, que l’atractiu que porta milers de persones a Berga continuadament, no estigui en condicions de ser mostrat i explicat als visitants durant tot l’any en un museu com cal –els visitants ara marxen decebuts i sense entendre res. Si fóssim als Estats Units, Berga seria una ciutat temàtica; no cal arribar a tant, és clar, però tampoc és admissible amagar la nostra joia més preuada.

Finalment, no és normal que una celebració que mou tanta gent per a fer-la possible no tingui una seu social on es reuneixi el seu Patronat, on es puguin trobar les comparses i on es respiri ambient patumaire per les quatre parets.

En resum, no és normal que a Berga no hi hagi encara, a hores d’ara, un Centre d’Interpretació-Casa de la Patum que pugui acomplir totes aquestes funcions. L’existència d’un tal equipament és una necessitat evident.

I inajornable. Perquè l’estat deficient de l’edifici de l’Hospital Vell (on es guardaven fins ara els tresors patumaires), que posa en perill la conservació de la imatgeria, ens obliga a plantejar-nos d’una vegada què fem, alhora que ens ofereix l’oportunitat de rectificar tants anys d’omissions. Ara no es tracta de lamentar-se pel temps pedut i pels diners esmerçats en projectes que no hauran tingut cap utilitat, ni de buscar culpables polítics (al capdavall, els berguedans han consentit que les coses anessin així, i no hi ha hagut una demanda social prou forta com per a fer reaccionar els electes locals), sinó de posar fil a l’agulla sense dilació.

El que cal ara és prendre decisions i passar a l’acció. Encara que sigui -resultarà inevitable- plantejar-se primer una actuació a curt termini per sortir del pas, i després una altra de més ambiciosa i definitiva a mitjà-llarg termini. Per a la primera, d’espais disponibles n’hi ha diversos, i d’elements aprofitables per a bastir una proposta atractiva i de prou gruix (que justifiqui una visita a Berga) també en tenim molts. Per a la segona –que s’hauria de començar a treballar en paral·lel a la primera i des d’ara mateix-, l’únic lloc adequat és l’entorn de la plaça de Sant Pere, i haurà de ser un projecte ambiciós en què s’impliqui tota la ciutat.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada