0

Les properes plagues

(Publicat al diari Regió7 el 8/6/2020)

Vist retrospectivament, sembla obvi que una pandèmia com la de la Covid19 havia d’arribar. Tenint en compte l’extensió de l’urbanització (invasió del medi natural per l’home) i de la globalització (grans moviments de persones i de béns), era inevitable que apareguessin nous virus i que s’expandissin ràpidament. De fet, als darrers cinquanta anys ja n’hem tingut unes quantes, d’epidèmies mundials (sars, èbola, VIH, grip aviar…), de manera que els que advertien que vindria una nova pandèmia feien una aposta segura -igual que aquells que n’augurin de futures.

Malauradament, podem també predir molts altres desgràcies que ens castigaran aquest segle i que ja estan avisades. Per exemple, el canvi climàtic. Ni tan sols si féssim (que no ho farem) tot allò que caldria per combatre’l, no evitaríem que les seves conseqüencies acabin posant potes enlaire el món que coneixem. Precisament, els efectes del canvi climàtic, junt als episodis de metereologia extrema,, els desastres naturals i la pèrdua de biodiversitat, són les principales amenaces a què s’enfronta la Humanitat ara mateix, segons la darrera edició de l’Informe de Riscos Globals (IRG) que cada any publica el Fòrum Econòmic Mundial. L’IRG analitza els principals riscos a nivel internacional i els classifica en funció de la probabilitat que succeeixin i del mal que poden causar.

Una altra propera “plaga” que de moment passa més desapercebuda és la que té a veure amb les tecnologies digitals. Més enllà dels ciberatacs i dels robatoris de dades que van a més en un món en què més de la meitat de la població està connectada on line i 2 de cada 3 persones tenen un mòbil, un perill encara més gran ve associat a l’internet de les coses. En la mesura que: 1) cada cop més productes i infraestructures (cotxes, televisors, centrals elèctriques, plantes químiques…) són autèntics ordinadors; 2)  cada cop més coses estan connectades a Internet; i 3) qualsevol cosa connectada a Internet pot ser piratejada (tant els ordinadors com les connexions són vulnerables); aleshores les possibilitat d’accidents greus o d’envestides a empreses, governs i serveis s’incrementen.

Pel que fa a les crisis econòmiques, socials i polítiques, ja tenim interioritzat (tot i que preferim oblidar-ho mentre hi ha bonança i pau) que són recurrents i que no hi ha manera d’evitar-les. En tot cas, l’atur (sobretot el que portarà la quarta revolució industrial), les crisis fiscals i les migracions involuntàries són els tres fenòmens que segons l’IRG més ens haurien de preocupar dins de la categoria socio-econòmica.

Aquest és el panorama que suposadament ens espera: un bon nombre de plagues mundials, amb un alt potencial destructiu (pèrdua de  vides, caos econòmic, catàstrofe ecològica, etc), en part perquè unes porten a altres. Desgràcies que la humanitat ha generat o agreujat, però que també podria prevenir i solucionar millor si posés les llums llargues i si comptés amb un sistema de governança global que permetés fer-hi front, i si a nivell individual i local ens preparéssim (materialment i psicològicament) per a l’adversitat. Es tracta, simplement, de construir societats més previsores i resilients -mentre hi siguem a temps.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada