Els nous anys vint: com ens anirà?

gener 18, 2020 Publicat a Blog Berguedà

(Publicat al diari Regió7 el dissabte 18 de gener de 2020)

Més enllà de la discussió sobre si la segona dècada del segle present acaba de començar o si s’iniciarà l’1 de gener del 2021, el cert és que els propers deu anys seran decisius –com tots– per a la Catalunya Central. D’aquí que sigui pertinent preguntar-se: quin futur ens espera, com a territori? I què hem de fer per tal que ens vagi bé?

En un món tan complex i canviant com l’actual, és difícil fer pronòstics en un termini de deu anys, però una cosa és segura: les coses ens aniran tan bé o tan malament com vagin a la resta de Catalunya (que és com dir: a la gran Barcelona). En efecte, les nostres comarques estan estretament lligades a la salut i a les dinàmiques de la regió metropolitana barcelonina (al seu torn dependent cada cop més de la conjuntura internacional), de manera que si aquella progressa, nosaltres també ho farem (i a la inversa).

Precisament, aquest és el segon factor del qual dependrà el nostre benestar futur: que fem els deures. Que tinguem agendes locals, comarcals i regionals ben construïdes, i que tothom contribueixi a tirar-les endavant. Per a la Catalunya Central, els reptes de la dècada que ara encetem són nombrosos: l’envelliment de la població, el despoblament dels petits municipis, la transició a l’economia digital i globalitzada, la sostenibilitat i la cura del paisatge, la identitat i l’enfortiment de la convivència, la seguretat, els nous anhels d’igualtat, la reinvenció de les formes de governança, l’accessibilitat a la cultura, etc.

Com a comarques centrals, patim certes debilitats (situació semiperifèrica, poc pes demogràfic, poca influència política, fuga de talent, manca de determinats serveis?), però tenim també importants recursos a disposició (emprenedors, entorn natural, mitjans de comunicació propis?) per encarar tots aquells desafiaments amb optimisme. Així, doncs, si ho fem bé, si hi posem esforç, intel·ligència i generositat, podrem seguir sent una terra de progrés i de cohesió, un lloc de bon viure. Però val més que no ho donem per descomptat. Al segle XXI, les oportunitats caduquen i les rendes històriques s’acaben. El risc d’esdevenir (més encara) subalterns i d’enfilar un període de decadència no és pas inversemblant. El destí és a les nostres mans.

Follow