Blog Berguedà

0

La gent gran: problema o oportunitat?

Si per problema entenem una situació sobre la qual podem incidir (al menys, en un cert grau) i que ens complica la vida, aleshores, clarament, la gent gran no pot ser cap problema, per dues raons. En primer lloc, perquè no està en les nostres mans -afortunadament- que hi hagi més o menys gent gran; des d’aquest punt de vista, la gent gran -com la pluja, o com la loteria- no és un problema sinó un fet, una realitat (i com diria el proverbi: “Si no hi pots fer res, per què et preocupes enlloc d’acceptar-ho tal com ve?”). És més: posats a valorar aquest fet, personalment diria que és una sort néixer en l’època històrica en què més gent pot viure més anys….

D’altra banda, la gent gran és una gran ajuda per a moltes famílies:  què farien tantes llars, avui, s...

Llegeix-ne +
0

Elogi del Konvent

Dissabte va tenir lloc una nova mostra artística al Konvent, l’espai cultural de Cal Rosal situat a l’antic convent –que havia estat alhora residència de les noies solteres de la fàbrica, i escola per a les filles dels treballadors-. A la jornada d’abans-d’ahir hi va haver protagonistes prou interessants, des de pintures de Rai Escalé fins a diversos DJs catalans interpretant música avançada i experimental.

Segurament, el que es fa al Konvent no és per a tots els públics (vull dir que els estils i les línies artístiques que hi trobareu no tenen per què agradar a tothom, perquè no són propostes fàcils -no busquen l´èxit comercial ni l’acontentar a quants més millor- i perquè, en qüestió de preferències, cadascú té les seves), però precisament perquè allí s’hi plantegen c...

Llegeix-ne +
0

L’Ofici d’Aturat

(Permeteu-me dedicar el segon post de l’any a les persones que inicien el 2014 sense feina, però amb dret a esperar que aquest any trobaran la manera de guanyar-se la vida)

Pocs oficis poden ser tan cansants i tan potencialment frustrants com el d’aturat, tot i que no té per què ser necessàriament així; estar a l’atur pot ser una experiència de la qual aprenguis i que et transformi (us ho diu algú que també en el seu dia va estar uns mesos a l’atur, i ho va aprofitar per a crear l’empresa que avui, catorze anys després, encara em dóna de viure). Malauradament, però, estar a l’atur també pot destruir una persona, perquè treballar serveix per a alguna cosa més que per a pagar factures: proveeix identitat, i és una oportunitat de realització personal...

Llegeix-ne +
0

Dues bones notícies per començar el 2014 berguedà amb optimisme

Quina millor manera de començar el nou any que paladejant dues bones notícies?

Primera: en un dinar a Foment del Treball a mitjans de desembre, l’economista Bernaldo de Quiros va pronosticar que aquest 2014creixeríem força més que no pas el que s’ha previst: fins a un 1,5%, segons ell (i amb generació neta de llocs de treball a partir de l’1,2%, a més). Un motiu per a fer cas d’aquesta estimació: en Bernaldo va ser el primer de predir la gravetat de l’actual crisi. En aquell moment li deien catastrofista; ara li diran triomfalista…

Segona dada per a l’optimisme: si mirem les persones que, al Berguedà, en complir 65 anys sortiran del mercat de treball durant els propers 5 anys (2503) i les que hi entraran per primer cop en fer 16 anys (1646), veiem que el saldo és de -...

Llegeix-ne +
0

El desenvolupament econòmic del Berguedà: condicions

En dos articles anteriors havia exposat la meva visió sobre els viaranys per on pot desenvolupar-se l’economia del Berguedà. Quedava pendent identificar les condicions que han de fer possible aquest desenvolupament. Anem a veure les principals.

En primer lloc, hauríem de parlar de les infraestructures, que són font de competitivitat. Tenim ja una bona autovia fins a Berga, i ha millorat força la carretera que ens connecta amb Vic. Queda pendent millores en les vies cap a Cardona, Solsona, Sant Llorenç i Ripoll i, sobretot, el desdoblament de la C-16 fins a la frontera (completar l’E9 és estratègic per a nosaltres, perquè acabaria amb la situació perifèrica de la comarca)...

Llegeix-ne +
0

Jaume Farguell

Jaume Farguell ha estat el protagonista involuntari, per absència, de laFesta de Santa Eulàlia d’enguany, que havia d’incloure l’atorgament del Premi a la Cultura 2013 en l’acte celebrat ahir al Teatre Municipal de Berga. Farguell va ser proposat inicialment per les entitats berguedanes per a rebre aquesta distinció, i fou ratificat després pel Ple de l’Ajuntament, però amb l’abstenció de la CUP i el grup dels no adscrits i el vot en contra del PP. Per aquest motiu i a la vista de la falta de consens en el Consistori,  Farguell va acabar renunciant al Premi -una decisió comprensible- i aquest ha quedat desert.

La qüestió és: mereixia Jaume Farguell aquest reconeixement de la ciutat?  Ningú pot negar que Farguell és un home de cultura:  escriptor, conferenciant, ...

Llegeix-ne +
0

Créixer: com?

En un anterior post  dèiem que seria bo per a Berga i el Berguedà incrementar la seva població, i argumentàvem que això passava pel creixement econòmic, revertint la contracció que s’ha produït durant la crisi (-9,1% de VAB entre els anys 2007 i 2012). En l’escrit d’avui explicarem en quins sectors s’hauria de basar aquest creixement (a partir de la idea-força de rendibilitzar els nostres actius -persones, recursos naturals, intangibles…-), i en un proper article ens preguntarem quines condicions s’han de donar per a fer possible tot plegat.

Quins sectors faran possible el nostre desenvolupament, doncs? D’entrada, hem de cuidar el primari, perquè podem diferenciar-nos per tenir una agricultura i una ramaderia de qualitat i productiva (amb productes estrella i marca ...

Llegeix-ne +
0

Dia Mundial de l’Optimisme 2013, a la berguedana

L’any 2011 hi va haver un intent d’instituir el 22 de novembre com a Dia Mundial de l’Optimisme. L’any passat ja no en vaig sentir a parlar més i tampoc veig que enguany s’hagi previst res per a aquesta setmana, cosa que em confirma que, a l’hora d’emprendre projectes i iniciatives noves, per bones que siguin, l’optimisme està molt bé, però resulta insuficient: val més que s’acompanyi  d’una bona dosi d’intel·ligència i d’esforç.

En tot cas, m’apunto a celebrar el meu particular Dia de l’Optimisme 2013, concentrant-me a destacar les coses bones que veig al meu voltant, i per acotar-ho una mica, ho faré a nivell de Berga. Berga té molts aspectes a millorar, segur, però també té moltes coses positives i/o que funcionen (i que no sempre reben el...

Llegeix-ne +
0

Objectiu: créixer

Al Berguedà tenim un problema de fons del qual no acostumem a ser prou conscients: ens falta massa crítica. Som 41.000 habitants, no prous com per a justificar segons què. I com que, sense demanda no hi pot haver oferta, al capdavall això té conseqüències sobre coses com el nombre de serveis a l’abast, els preus del comerç, la varietat en els cicles formatius que es poden cursar, o la viabilitat o no de tenir un cinema a Berga, per exemple. El problema, però, té solució, al menys en part: hem de créixer.

És evident que no es tracta d’incrementar la població il·limitadament, perquè volem preservar aquest caràcter de ciutats i pobles “a escala humana” que és la clau de la qualitat de vida que tenim. Però augmentar el cens moderadament ens aniria bé...

Llegeix-ne +