Blog Berguedà

0

Govern de la CUP a Berga: un balanç decebedor

(Publicat a Regió7 l’11 de maig de 2019)

En els quatre anys que la CUP ha governat a Berga hi ha hagut alguns fets positius: s’ha renovat l’enllumenat de la ciutat, s’ha preparat la transferència de l’Hospital a la Generalitat (descuidant, però, el seu dia a dia) i s’ha reduït el deute municipal a còpia de retallades (sense, en canvi, fer gaires esforços per incrementar els ingressos de l’Ajuntament via subvencions o promovent l’economia local). Al mateix temps, el Consell Comarcal ha implementat la recollida de brossa porta a porta, i la Generalitat ha posat en funcionament un nou institut.

Però aquí acaben les bones notícies...

Llegeix-ne +
1

Berga. L’hotel com a símptoma

(Article publicat al diari Regió7 el 15/03/19)

L’hotel Ciutat de Berga tanca portes a final de mes i pretén convertir-se en una residència per a gent gran. Això darrer no és cap mala notícia: certament, en les properes dècades tindrem dèficits importants d’equipaments i serveis adreçats a la gent gran amb problemes de dependència. Per tant, benvingut tot el que reforci aquest sector (encara que podria ser que les noves places no acabessin essent ocupades per berguedans) i benvinguda la inversió que s’haurà de fer per transformar i adaptar l’edifici i per gestionar-lo després.

Ara bé, que Berga perdi el seu hotel més important –per nombre de llits (62) i per serveis i qualitat de les instal·lacions- és sense dubte un fet negatiu...

Llegeix-ne +
0

Una Catalunya Central envellida

(Regió7, 12/12/2018)

Al 2041, a Catalunya, les persones de més de 64 anys arribaran a ser el 28,3% del total, i al 2051 seran el 30,8%

Dèiem en l’article precedent que en un futur a mitjà termini, demogràficament, a les comarques centrals de Catalunya seríem més (però no gaires més), més diversos, i -si no érem capaços d’evitar-ho- més desiguals. Però una de les coses que més caracteritzaran els habitants de les nostres comarques en les properes dècades és que seran més vells.

Res de nou: ara ja som força més vells que no pas érem al 1981...

Llegeix-ne +
0

És la demografia, carallots!

Entre els diferents factors que marquen el present i condicionen el futur dels territoris, un de crític que cal anar seguint, analitzant i gestionant és la demografia: quants serem i com serem té implicacions profundes en tots els ordres de la vida. És fàcil d’entendre: si en una determinada zona no hi ha prou habitants, minven les possibilitats de què allí es disposi de serveis, equipaments i oportunitats suficients i de qualitat; de la mateixa manera, si hi ha un excés de població, la qualitat de vida se’n pot ressentir.

La massa crítica humana, doncs, és fonamental per al progrés dels territoris, i en aquest sentit hem de constatar que a les comarques centrals de Catalunya tenim més problemes de despoblament (especialment en els petits municipis), de feblesa demogràfica (el...

Llegeix-ne +
0

Les lliçons de la demografia

Els canvis en el nombre d’habitants (augment, estancament, disminició) són bons termòmetres per mesurar si els territoris -ciutats, comarques, països…- van bé o van malament. En aquest sentit, dos indicadors que cal anar seguint i interpretant són el creixement natural de la població (la diferència entre naixements i morts) i el creixement migratori (la diferència entre ‘entrades’ i ‘sortides’ respecte altres contrades). Examinem què ens diuen aquests indicadors sobre Berga i el Berguedà.

Comencem pel creixement natural. Allò més destacat són els pocs naixements que hi ha, tant en números absoluts com en termes relatius...

Llegeix-ne +
0

La grandària no importa. La determinació, sí.

Cinc petits pobles de l’Alt Berguedà, que amb prou feines sumen 2650 habitants entre tots ells, acaben d’obrir el Centre d’Interpretació del jaciment paleontològic de Fumanya, que ha suposat una inversió de 2’5 milions d’euros i quinze anys de feina.

El primer que cal fer és congratular-se d’aquest nou potent reclam turístic que guanya la comarca, que facilitarà alhora aprofundir en el coneixement i cura del nostre patrimoni geològic i paleontològic. I a continuació cal felicitar als municipis de Fígols, Saldes, Cercs, Vallcebre i Guardiola de Berguedà per la capacitat que han tingut (amb l’ajuda de l’ADB, de la Diputació i de la Generalitat) de portar endavant un projecte d’aquesta grandària i complexitat, malgrat les dificultats.

Davant d’això, però, queda...

Llegeix-ne +
0

Les lliçons del Priorat

TV3 va emetre ahir al vespre un interessant reportatge sobre el miracle vinícola del Priorat, la comarca que en els darrers 30 anys ha passat d’estar a la cua en renda per càpita a Catalunya a adquirir un protagonisme i viure un creixement econòmic molt important.

Tot explicant la història d’aquesta transformació, el documental “Priorat” (dirigit per David Fernández de Castro) evidencia diversos factors clau per al desenvolupament dels territoris. Repassem-los, sense oblidar que, quan als anys 80 del segle passat varen arribar a la comarca els Barbier, Palacios i companyia, ningú donava un duro ni pel Priorat ni pels seus vins.

ELS FACTORS
+Visió: Els promotors del boom enològic del Priorat volien que aquest tornés a ser un referent mundial en tema de vins (ja ho havia esta...

Llegeix-ne +
0

Sobre el Brexit

La Gran Bretanya ha decidit marxar de la Unió Europea. No és una bona notícia, però es pot i s’ha de mirar des de diferents perspectives:

  1. No som ningú per qüestionar allò que els britànics vulguin fer amb el seu estat. Ens agradi o no, els pertoca només a ells decidir sobre el seu futur polític -i a nosaltres sobre el nostre-. Per cert, no crec que a ningú se li acudeixi dir que, com que la diferència en vots entre els partidaris del brexit i els del remain ha estat escassa, això invalida el resultat del referendum.
  2. La marxa de la Gran Bretanya afebleix la Unió Europea i, en aquest sentit, ens perjudica també als catalans...
Llegeix-ne +
0

Ciutats col·laboratives

Atès que a les ciutats hi ha una alta densitat de persones, són espais propicis al desplegament de l’economia col·laborativa (EC), donant lloc a les “ciutats col·laboratives”. Albert Cañigueral -expert en aquest àmbit- ha definit la ciutat col·laborativa com “aquella que permet als seus habitants poder compartir de manera eficient i segura tot tipus de béns / serveis / habilitats, creant així comunitats més fortes, saludables i connectades”.

De fet, això de la producció o el consum compartit no és pas una cosa nova. Les entitats sense afany de lucre estan basades en aquesta filosofia, i serveis públics ja existents com les biblioteques o el Bicing també en són bons exemples...

Llegeix-ne +