Blog Berguedà

0

Quatre Fuets vs Quatre Papers

(Article publicat al diari Regió7 el dissabte 11 de juny)

Demà tindrà lloc a Berga el ritual dels “Quatre Fuets”, el moment en el qual es proven els fuets -petards- que es faran servir la setmana següent a la Patum. L’aconteixement tenia sentit en el passat, quan els fuets s’elaboraven artesanalment i sovint n’hi havia  que feien llufa, de manera que era útil comprovar uns dies abans de la Festa si la comanda complia les expectatives. Però ara que la fabricació d’explosius s’ha industrialitzat i perfeccionat, els “quatre fuets” són funcionalment un anacronisme que s’ha convertit més que res en un aperitiu dels dies a venir, i en una excusa per a crear clima de Patum i que els patumaires facin els últims escalfaments previs...

Llegeix-ne +
0

La Catalunya dels pobles

(Article publicat al diari Regió7 el 21/5/22)

La jornada organitzada a Berga dimecres passat per Regió7 sobre «La Catalunya dels pobles» ha servit per desmentir alguns tòpics (com l’assimilació de rural a pobresa, atur o sector primari) i ha posat sobre la taula un fenomen greu: el del despoblament de bona part del país, que afecta especialment els 74 micropobles –amb menys de 500 habitants– de la Catalunya central. Però és el despoblament realment un problema? Tant si creiem que tothom té dret a una vida digna amb igualtat d’oportunitats com si tenim en compte que algú ha de tenir cura del territori (els pobles de menys de 1.000 habitants ocupen més de la meitat de tot l’espai català!), la resposta només pot ser afirmativa...

Llegeix-ne +
0

Procrastinació patumaire

(Article publicat al diari Regió7, el 30/4/22)

Els humans tenim tendència a procastinar, és a dir, a deixar per a més endavant els assumptes que ens fa mandra o por abordar ara. I a vegades, l’estratègia funciona i allò que ens molesta desapareix per si sol. Però, si es tracta de problemes, molts altres cops el pas del temps només fa que enquistar-los o agreujar-los.

El govern municipal de Berga està particularment abonat a aquesta manera de fer. En conseqüència, els temes irresolts se li acumulen, del mercat municipal a les urbanitzacions encallades, passant per l’estació de busos , Queralt, l’hotel de la Caserna, la posada al dia de l’organització municipal, la sempre pendent revitalizació del Barri Vell o els nyaps urbanístics de la ciutat...

Llegeix-ne +
0

Les APEU: entre tots ho farem tot

(Article publicat al diari Regió7 el dia 2 / 4 / 2022)

Recentment s’ha informat que s’estudia posar en marxa una APEU (àrea de promoció econòmica urbana) a Berga, amb l’objectiu de revitalitzar el comerç del carrer del Roser i del carrer Major de la ciutat. Les APEU responen a la lògica dels temps actuals, en què els reptes i els problemes són massa complexos i de massa envergadura perquè els entomin per si soles les institucions públiques. Per exemple, aturar la degradació d’un barri vell o la decadència d’una zona comercial té a veure amb factors econòmics, socials, urbanístics, culturals… i no depèn només d’aprovar noves normes o d’invertir-hi més o menys diners públics, sinó que sense la implicació de la gent, de les entitats i de les empreses, no és possible sortir-se’n...

Llegeix-ne +
0

De Graugés a Ucraïna

(Article publicat al diari Regió7 el 12 / 2 / 2022)

Graugés és un dels paratges amb més encant d’Avià, al Berguedà. Antiga colònia agrícola, el seu estany artificial i entorns (ben cuidats per l’Ajuntament) conviden a una passejada relaxada i a un bon àpat a cal Garretà. A Graugés, a més, diversos plafons informatius ens il·lustren sobre la fauna i flora de l’indret, fent-nos saber, per exemple, que els peixos predominants al llac –carpes, lluços i silurs– són espècies invasores, vingudes de lluny. També són importades diferents varietats d’arbres i de plantes (l’erable, el teix…) introduïdes al segle XIX per Agustín Rosal –promotor de la colònia– per crear un jardí.

L’arribada d’espècies estrangeres i la barreja resultant tenen coses b...

Llegeix-ne +
0

Ni-nis

El 2022 és l’Any Europeu de la Joventut, però els més de dos-cents mil ni-nis catalans (aquells joves que ni treballen ni estudien) difícilment notaran cap diferència, més enllà dels discursos benintencionats.

Sembla que tot s’hagi posat en contra dels joves: si ja estaven habituats a tenir índexs d’atur immorals i a assumir feines mal pagades i precàries (la taxa de temporalitat entre ells no ha deixat de créixer els darrers anys i ja supera el 50%, contra el 15% dels més grans de 30 anys), amb la pandèmia la seva sort laboral encara ha empitjorat més. L’atur juvenil real frega el 30%, una xifra que duplica la mitjana europea, i que és molt superior a la de qualsevol altra franja d’edat...

Llegeix-ne +
0

Que inventin ells!

(Article publicat al diari Regió7 el dia 11 de desembre de 2021)

La setmana passada es va fer públic el desè informe de l’Observatori de la Recerca a la Catalunya Central, corresponent a l’any 2020. Les xifres (18 euros invertits en investigació) són rellevants i suposen un creixement important de gairebé un 40% respecte als anys anteriors.

Amb tot, si mirem al detall les dades de l’Observatori, ens adonarem que la situació varia molt segons la comarca analitzada –dins de la demarcació central. Per exemple, mentre que el Bages, Osona i l’Anoia tenen actius dels quals presumir, el Berguedà pràcticament no hi surt, a l’informe. I això que aquest identifica 487 projectes de recerca, 2...

Llegeix-ne +
0

Encara prendrem mal

Darrerament s’ha parlat d’un «pic de violència» a Manresa (amb quatre agressions amb arma blanca en un mes), mentre els veïns de Casanpons –a Berga– es queixen d’una onada de robatoris, i profileren les notícies sobre ocupacions d’habitatges, crims de gènere, baralles, crema de vehicles o estafes arreu de la Catalunya Central. Internet i els mitjans de comunicació, a més, ens serveixen cada dia proves gràfiques d’atemptats terroristes, guerres, assassinats, segrestos… potser de llocs geogràficament llunyans, però sempre a poques hores d’avió. Davant d’aquest panorama, no és estrany que la sensació d’inseguretat creixi i que molta gent es declari amoïnada. Però realment hi ha motius per estar-ho?

Precisament, els estudis que s’han fet sobre els graus de v...

Llegeix-ne +
0

Què en fem, de la Residència?

L’Ajuntament de Berga no té clar com gestionar la residència municipal Sant Bernabé (que en el passat es portava des de l’Hospital ara traspassat a la Generalitat). A priori, hi ha tres grans opcions –cadascuna amb els seus avantatges i inconvenients.

En primer lloc, la podria gestionar directament, a través de l’empresa municipal BRG Progrés –una empresa ja existent del propi Ajuntament i tradicionalment infrautilitzada. La part positiva d’això seria que transferir-la a BRG fora ràpid i senzill, mentre que el punt feble estaria en el fet que no es tracta d’una organització especialitzada en serveis a les persones.

La segona alternativa seria encomanar la gestió de la residència a l’empresa pública SUMAR, (impulsada per 25 governs locals i que gestiona més de 30 ...

Llegeix-ne +