0

Benvingut, Míster Turista

Amb l’estiu, arriben a les nostres comarques milers de turistes àvids d’aire pur i frescor. Venen buscant el paisatge i la tranquil·litat de la Catalunya interior, havent optat per la “muntanya” enlloc de la massificada platja. Però el cert és que la muntanya la gaudeixen poc, en comparació amb allò que aquesta els podria oferir: es limiten a passejar, fer el badoc, practicar alguna activitat esportiva, prendre un bany… Hauríem, doncs, d’ajudar aquesta bona gent a descobrir tot el potencial que tenen els nostres boscos: des dels bolets de temporada fins a les herbes remeieres, passant per l’art de l’ikebana amb flors silvestres,  o per aprendre com funciona un sistema natural,  a llegir la història en la morfologia del terreny o a distingir les diferents espècies d’arbres, animals i plantes.  Segurament, com més coneguin el medi natural, més el respectaran i més ens ajudaran a cuidar-lo. Per cert, però: alguns dels indígenes de la zona també tenim molt a aprendre, de la nostra contrada i de la seva naturalesa; també entre nosaltres hi ha molt ‘pixapí’.

Posar en valor el territori i els seus tresors és part de la feina a fer per a continuar desenvolupant i rendibilitzant el turisme, un subsector que, sense ser un pilar essencial de l’economia, pot resultar un complement important per a la Catalunya central. Però els deures que tenim en aquest àmbit van més enllà: les ciutats i els paratges han d’estar nets i cuidats (ja no només pels visitants, també i sobretot per nosaltres!), les botigues obertes, l’oferta patrimonial i cultural visible i accessible, la senyalèctica ha de facilitar les coses, s’han de saber idiomes, els operadors de serveis han d’esmerar-se una mica més… Si no, no ens queixem de què aquells que venen no tornen. I sabut és que resulta més fàcil fidelitzar a algú que ja ens ha escollit una vegada, que no pas aconseguir nous visitants.

Clar que tot això servirà de poc si, en el futur, hem de confinar els estiuejants en pobles i càmpigns perquè el risc de foc desaconsella tenir humans vagant per les muntanyes, perquè la papallona del boix ja s’ho ha cruspit tot o per por a un cop de calor. O si no podem fer els Elois perquè esdevingui imperdonable malbaratar aigua. L’impacte del canvi climàtic en -també- el turisme és un tema seriós a abordar amb urgència. 

Per la resta, estem parlant d’unes xifres de turistes que fan que els costos de ser comarques de destinació turística siguin encara assumibles. Però com que també hi són, els costos, i ja es constaten alguns problemes i externalitats negatives -aglomeracions, molésties, encariment de preus, agressions al paisatge, abandonament d’altres activitats econòmiques…- que amb el temps poden créixer i multiplicar-se,  hem de fer-hi atenció ara que encara són gestionables. Compte amb tot això. Els turistes són benvinguts, però allò primer és la gent que viu al terròs tot l’any. Que no ens passi allò de “hostes vingueren, que de casa ens tragueren”. Els veïns de determinats racons del Pirineu o de Barcelona ens ho podrien explicar.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.