0

Any Nou, Vida Nova

El primer de gener és sempre el dia del canvi possible. Voldríem que tot allò que ha tingut de dolent l’any que s’enretira caduqués definitivament; que relativitzéssim els fracassos, que ens perdonéssims les omissions, que oblidéssim els objectius fallits, que deixéssim enrera el llast de tot el que no ha estat possible i que féssim creu i ratlla de les decepcions de l’any sortint. Per això ens fem bons propòsits i ens fixem fites optimistes. Aquest (nou) any sí!
Il·lusa il·lusió. Per què el simple canvi de calendari hauria de deixar sense efecte les nostres limitacions, la força de la inèrcia, les dificultats del món extern?
 
O potser no és així. Potser la màgia del nou any és fer-nos adonar que cada dia pot ser l’d’iniciar una nova vida. Que no hi ha cap maledicció que ens persegueixi i de la qual siguem esclaus. Que no som víctimes de cap conspiració. Que -com deia el poeta- tot està per fer i tot és possible…. amb una mica d’esforç i de fe per part nostra.
 
En definitiva, nosaltres triem. 2020 ens veurà morir cada dia una mica, o serà testimoni del nostre creixement continuat. Dependrà només de nosaltres que sigui d’una manera o altra. Això sí, en tot cas no ens oblidem de viure’n intensament cada moment. I quan de vegades tot ens sembli confús, fatigós i complicat. recordem la cançó dels Sopa de Cabra: “Camins, que ara s’esvaeixen… () No és senzill saber cap on has de marxar, pren la direcció del teu cor”.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada