0

Anàlisi de les eleccions del 28A

Aquests dies es multipliquen les sol·licituds per comentar la campanya i els resultats de les eleccions al Congrés i al Senat espanyol que demà tindran lloc. Radio Nacional de España m’ha demanat avui que analitzés com ha estat el desenvolupament de la campanya electoral,  i el dilluns  estaré a Televisió de Badalona al matí, i al vespre en parlaré amb els estudiants del Col·legi Major Ramon Llull de Barcelona. A més, des del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs hem organitzat dues activitats per a treure l’entrellat d’aquests comicis: un sopar-debat, dijous passat, amb el politòleg Albert Noguera i el periodista Carles Solà; i una sessió de debat post-electoral dimarts de la setmana vinent, amb el catedràtic de ciència política Joan Botella, l’investigador Jordi Muñoz i la directora de GESOP Àngels Pont.

En els meus comentaris avui a RNE he destacat que els dos temes estrella de la campanya han estat Catalunya i els pactes postelectorals. Per què altres assumptes (com els de caire social i econòmic, o els que constitueixen les tres principals preocupacions dels espanyols -segons la darrera enquesta del CIS-: l’atur, la corrupció i la política) no han centrat el debat polític? En primer lloc, perquè, si s’estudien i es comparen les propostes que apareixen als programes electorals dels 4 grans partits estatals (que n’hi ha, de propostes), s’aprecien àmplies coincidències entre ells en qüestions com l’educació, la sanitat, la dependència, l’ocupació o les pensions. Atès que en una campanya electoral el que volen els partits es diferenciar-se, s’entén que no els interessi tractar d’aquests assumptes. Com tampoc interessa als mitjans de comunicació (que prefereixen el contrast, la diferència i la pol·lèmica).

A més, els partits han optat per intentar la mobilització dels seus potencials votants no pas a base de propostes i en positiu, sinó a la contra, apel·lant al vot útil i excitant les passions polítiques del personal. En conseqüència, s’han centrat bàsicament en el conflicte territorial-identitari  i en atiar la por als altres. La paradoxa és que Catalunya ha estat tema estrella de la campanya, però els partits independentistes catalans -amb els seus líders i candidats a la presó o a l’exil·li- no han pogut participar en la mateixa en igualtat de condicions. 

Encara, hi ha hagut altres temes que gairebé ni han aparegut, en la campanya. Bàsicament, aquells que tenen a veure amb els grans reptes de la nostra era: el canvi climàtic, els aspectes de seguretat, la demografia (envelliment, migracions…), el projecte europeu (en un moment en què viu una greu crisi), l’impacte de les noves tecnologies en la nostra societat, etc. Aquí l’explicació d’aquesta omissió no és només que les campanyes no són el millor moment per debatre temes tan complexes (l’excusa que se sol donar), sinó sobretot que els partits no tenen solucions ni mapes de ruta en relació a aquests reptes. Per això prefereixen parlar dels problemes del curt termini (com si tots aquells desafiaments no estiguessin tenint ja profunds efectes sobre el món actual, i no necessitessin de mesures urgents i amb continuïtat).

Per la resta, ha estat una campanya més de monòlegs que d’intercanvis d’opinions, més de desqualificacions i insults que de debat de propostes, i més d’escenificacions i sobreactuacions que de seriositat….  Però aquesta ja ve essent la norma en un entorn polític presidit pel malestar i el desconcert, en què els tics populistes s’han genearalitzat. Això sí, la gent cada cop s’ho pren amb més filosofia i la ‘desacralització’ de les eleccions ja ateny nivells europeus -per a bé i per a mal.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada