A l’estiu, quan es té més temps lliure que mai, és un bon moment per visionar documentals d’aquells que prediuen la proximitat de la fi dels temps...
Llegeix-ne +LES MEVES ASSOCIACIONS
LES MEVES CAUSES
ESCOLANIA DE MONTSERRAT I LA MÚSICA
ELS MEUS THINK THANKS
ACTUALITAT
BLOG BERGUEDÀ
La dimissió de la fins ara alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, es pot valorar des de diferents angles. Per exemple, tenint en compte com han estat aquests darrers sis anys. Vist així, el mandat de Venturós (2015-2021) ha estat força accidentat: recordem la inhabilitació pel tema de l’estelada, els problemes de salut, picabaralles al voltant de la Patum, les circumstàncies familiars, les relacions difícils amb les associacions de veïns i amb l’oposició, la covid, embolics amb la residència municipal… Un sexenni, doncs, mogut i complicat.
D’altra banda, considerant el rendiment institucional d’aquest període, una primera valoració d’urgència diria que el balanç té pinta de magre...
Llegeix-ne +S’està elaborant un nou pla estratègic metropolità de Barcelona, i la novetat és que els seus autors volen demanar l’opinió del territori (la Catalunya no estrictament barcelonina). Així, s’han previst sessions de treball a comarques, per tal que els que no tenim vot en la ideació de la Gran Barcelona futura, almenys hi tinguem una mica de veu.
És de justícia, tenint en compte que la nostra sort està íntimament lligada a la de la capital del Principat. De fet, som dues cares de la mateixa moneda: ni Barcelona tindria la força que té sense el rerepaís (el 51% del seus residents han nascut fora de la ciutat!), ni la resta de Catalunya seria viable sense el gran node internacional que és Barcelona...
Llegeix-ne +En una enquesta d’uns quants anys enrera, es demanava a gent d’arreu del Principat a quin concepte associaven «Berga», i el 88% d’ells constestaven la Patum (després venien els bolets -7%- i Queralt -5%-). Per als catalans, doncs, la Patum és el gran símbol de Berga, mentre que per als berguedans és moltes coses alhora: senyal d’identitat, festa, emoció, (re)trobada i motiu d’orgull.
Per això es fa estrany viure un nou Corpus –i ja en van dos de seguits– sense l’olor de la pólvora i de la vidalba, ni el caliu de la plaça o les músiques dels Tirabols. A falta d’això, enguany ens acontentem amb pacifiques plantades de la comparseria, exposicions i concerts diversos, i molta Patum enllaunada amb la qual mitigar la nostàlgia.
Però què té aquesta celebració que la...
Llegeix-ne +(Publicat al diari Regió7 el 15/05/2021)
Ara que estem en plena campanya de la renda, és un bon moment per reflexionar sobre quant aportem els ciutadans a l’Estat i quant en rebem (aquí parlo d’«Estat» i d’«impostos» en un sentit ampli). Calcular quant paguem d’impostos en el conjunt d’un any no és una cosa senzilla, ja que cal sumar diverses coses. D’una banda, allò que paguem en concepte d’IRPF (que, en el cas dels assalariats, com que es va descomptant cada mes de la nòmina, passa més desapercebut). D’altre cantó, s’hi ha de sumar –si escau– les cotitzacions socials (la seguretat social). A més, s’hi han d’afegir totes les taxes, contribucions especials i altres impostos (IBI, patrimoni, successions i donacions…) que hem hagut d’entomar...
Llegeix-ne +(Publicat al diari Regió7 el 3/4/2021)
Segons la darrera edició (2018) de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP), a les comarques centrals el català està en retrocés. Això, malgrat que l’enquesta -que es refereix a la població de 15 anys i més- apunta que, a les nostres comarques, el coneixement del català és alt: el 96,4% de la gent l’entén, el 90% el sap parlar, el 91% el sap llegir i el 77,1% el sap escriure. Entre els nascuts a Catalunya, el domini del català és gairebé ple (només baixa al 91,7% en el cas de les capacitats d’escriure’l), però els índexs són menors quan es tracta dels nascuts a la resta de l’Estat o a l’estranger. Aquí, doncs, és on s’ha de posar l’accent...
Llegeix-ne +El Berguedà no va sobrat d’iniciatives empresarials ambicioses, de gruix i innovadores. Per això és una mala notíca la decisió d’Horrorland –l’empresa promotora del «parc del terror» de Cercs– de plegar veles. Horrorland tenia la virtut de crear sinergies amb altres sectors econòmics (restauració, turisme) i situava la comarca al mapa. El més trist és que, malgrat l’èxit del projecte –que en les seves dues primeres edicions va fer el ple–, les limitacions derivades de la pandèmia i la falta d’ajuts institucionals han portat els promotors d’Horroland a renunciar a continuar endavant en el seu emplaçament actual, malgrat la important inversió ja feta...
Llegeix-ne +La present pandèmia ens ha obligat a tots (particulars, empreses, estudiants…) a utilitzar intensivament i posar-nos al dia en qüestió de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Així, el teletreball ha emergit com una alternativa interessant o senzillament imprescindible per a aquelles activitats laborals i econòmiques que no precisen de contacte directe humà. Com a resultat, ha crescut sensiblement el nombre de persones que a la Catalunya Central i a les comarques interiors del país s’han afegit a aquelles que ja abans teletreballaven (professionals liberals, creatius…), i tant elles com les seves organitzacions han pogut comprovar els avantatges d’aquesta manera de feinejar: evitació de desplaçaments, possibilitat de guanyar-se la vida des de poblacions mitj...
Llegeix-ne +
Aquest matí, he tingut interès en seguir el discurs sobre l’Estat de la Unió que ha fet la Presidenta de la Comissió Europea davant de l’Europarlament, un discurs enmarcat en la idea força de la revitalització europea. Von der Leyen ha dedicat l’inici de la seva intervenció a la crisi actual, davant de la qual ha reivindicat el paper de les institucions europees, els principis de “protecció, estabilitat i oportunitat” i les bondats -al seu parer- del model d’economia social de mercat. Tot plegat tenia un aire molt de ‘democràcia cristiana’ tradicional (recordem que el seu partit mare és la CDU alemanya), incloent el desideratum d’estendre els salaris mínims -això sí, preferentment via acords col·lectius- i l’aspiració a construir una “Unió Sanitària” europea...