juny 30, 2020 Publicat a Blog Berguedà

(Publicat al diari Regió7 el dillus 22/06/2020)

La Patum non-nata d’enguany ha deixat com a herència la polèmica al voltant del comportament d’alguns berguedans que varen decidir fer festa igualment, sense respectar les recomanacions de les autoritats civils i sanitàries. En especial, el fet que una de les persones que van actuar imprudentment fos regidora de l’Ajuntament de Berga ha provocat que l’edil en qüestió rebés la censura de particulars i d’associacions veïnals i comercials, i que l’oposició municipal en demanés la dimissió.

Certament, els polítics locals han de donar exemple. Precisament per la seva proximitat a la gent, són models en què hom s’emmiralla i que fixen els estàndards d’exigència col·lectiva...

juny 14, 2020 Publicat a Blog Berguedà

(Publicat al diari Regió7 el 8/6/2020)

Vist retrospectivament, sembla obvi que una pandèmia com la de la Covid19 havia d’arribar. Tenint en compte l’extensió de l’urbanització (invasió del medi natural per l’home) i de la globalització (grans moviments de persones i de béns), era inevitable que apareguessin nous virus i que s’expandissin ràpidament. De fet, als darrers cinquanta anys ja n’hem tingut unes quantes, d’epidèmies mundials (sars, èbola, VIH, grip aviar…), de manera que els que advertien que vindria una nova pandèmia feien una aposta segura -igual que aquells que n’augurin de futures.

Malauradament, podem també predir molts altres desgràcies que ens castigaran aquest segle i que ja estan avisades. Per exemple, el canvi climàtic...

juny 3, 2020 Publicat a Blog Berguedà

D’una banda, ens trobem que, de cara al curs vinent, l’Institut Guillem de Berguedà necessita més espai (havent d’aplicar les mesures anticovid). De fet, fins i tot sense Covid el centre quedava ja petit. Resulta, però, que davant seu hi ha un edifici fantasma: el Centre d’Acollida Turística (CAT).

D’altra banda, tenim que: 1) l’Ajuntament de Berga no té com a prioritat portar els serveis a l’edifici del CAT (valdria 100.000€) per a què sigui plenament operatiu; 2) l’Ajuntament té més locals a la seva disposició que no pas els que necessita; i 3) l’edifici del CAT porta 10 anys sense utilització i degradant-se.

abril 4, 2020 Publicat a Blog Berguedà

El coronavirus ha generat una onada de por que creix a mesura que el nombre d’infectats i de morts va augmentant. Els seus efectes són ben tangibles: s’han restringit o eliminats petons, abraçades i encaixades; s’han esgotat les mascaretes a les farmàcies i s’han buidat supermercats; s’han suspès fires, competicions esportives i espectacles;  s’han aïllat ciutats i regions senceres; cauen les borses i alguns països entren en recessió… Tot, pel temor del contagi i de les seves conseqüències, alimentat per la inquietud cap a allò desconegut i pel sentiment d’impotència. El neguit (més contagiós que la mateixa pandèmia) s’ha estès igualment a la Catalunya Central, en paral·lel a l’increment d’infectats i de víctimes.

Davant aquest panorama, hom es pregunta ...

abril 4, 2020 Publicat a Blog Berguedà

S’entén per “micropoble” un municipi amb menys de 500 habitants. A Catalunya en tenim 336 (el 35% del total), 33 dels quals no arriben als 100 veïns. En el cas de la Catalunya Central, n’hi ha 74, d’aquests poblets: 21 al Berguedà, 19 a Osona, 12 al Solsonès, 13 a l’Anoia, 6 al Bages i 3 al Moianès.  Són, a més, diversos entre sí, per extensió, orografia o renda; molts d’ells, però, tenen una mitjana d’edat de la seva gent elevada.

És evident que la migradesa de població (que, a més, sovint està distribuïda en diversos nuclis o vivint de forma dispersa) explica moltes de les seves problemàtiques, però ens equivocaríem si penséssim que els micropobles són un anacronisme o que els seus reptes només concerneixen aquells que hi viuen...

febrer 22, 2020 Publicat a Blog Berguedà

Amb un acte a Gósol el dia 7, s’ha iniciat l’Any Ballarín, per commemorar el centenari del naixement de l’home que va fer de Queralt casa seva, i que la va convertir en casa de tots.

Ballarín era moltes coses alhora. Era un berguedà (d’adopció i de vocació) de cap a peus, però tenia una projecció nacional (va rebre distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premi Ramon Llull o la medalla d’or de Berga). Era un home fràgil, sempre malalt, però alhora fort d’esperit i tossut. Tenia una manera de ser planera, i amb un sentit de l’humor irònic però afable. Tocava de peus a terra i deia les coses pel broc gros –quan convenia.

Era capellà de fermes conviccions, transmetia una concepció de l’Evangeli fresca i radical –anava a l’arrel de les coses– que xocava a vegades amb les vision...

febrer 14, 2020 Publicat a Blog Berguedà

No entenc per què existeixen ajuts de la Generalitat per a cursar estudis universitaris per als alumnes de l’Alt Pirineu, l’Aran i el Solsonès (cosa que em sembla molt raonable: aquests joves s’han de desplaçar o canviar de residència per a fer estudis superiors, i això encareix notablement el cost d’estudiar respecte als que no necessiten fer-ho perquè tenen els centres universitaris prop de casa), però en canvi no poden accedir a ajuts semblants el jovent del Berguedà, el Ripollès o la Garrotxa, que també són comarques de muntanya.

Aquesta no és una situació nova, sinó que ja fa anys que dura, i suposa una discriminació evident per als estudiants de les esmentades comarques...

gener 18, 2020 Publicat a Blog Berguedà

(Publicat al diari Regió7 el dissabte 18 de gener de 2020)

Més enllà de la discussió sobre si la segona dècada del segle present acaba de començar o si s’iniciarà l’1 de gener del 2021, el cert és que els propers deu anys seran decisius –com tots– per a la Catalunya Central. D’aquí que sigui pertinent preguntar-se: quin futur ens espera, com a territori? I què hem de fer per tal que ens vagi bé?

En un món tan complex i canviant com l’actual, és difícil fer pronòstics en un termini de deu anys, però una cosa és segura: les coses ens aniran tan bé o tan malament com vagin a la resta de Catalunya (que és com dir: a la gran Barcelona)...

novembre 30, 2019 Publicat a Blog Berguedà

(Article publicat al diari Regió7 el 29/11/2019)

Als darrers anys han proliferat als nostres municipis experiències de pressupostos participatius (P.P.). Se suposa que són una manera de empoderar els ciutadans i d’acostar la presa de decisions als veïns. Però realment és així? Val la pena el temps, diners i atenció que es destina a unes tals iniciatives?

D’una banda, usualment en els P.P. hi pren part només una petita part de la població, i els diners que es destinen a aquesta finalitat són sempre quantitats menudes del pressupost municipal: 1,8€ per habitant a Berga (0,12% del pressupost), 2,6€ a Manresa, 5,6€ a Solsona, 8,3€ a La Seu d’Urgell, 31€ a Avià, 55,7€ a Rajadell…. Això amb prou feines permet tirar endavant dos o tres projectes modestos...