buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Els meus think tanks

catalunya-obertaLa Fundacio Catalunya Oberta es una entitat catalanista i liberal.  Formo part del seu Patronat (on hi trobem des d’empresaris com Josep Maria Puig, Joan Uriach, Josep Maria Sanclimens  i Antoni Vila Casas fins a periodistes –Vicent Sanchis, Popescu, Josep Puigbo, Lluis Oliva-, professors universitaris –Ferran Mateu, Xavier Sala i Martin- i professionals -l’advocat Antras, l’editor Marcel Riera -…, pero no pas politics en actiu, perque aixo esta explicitament prohibit per salvaguardar la independencia de la Fundacio) i hi he servit tambe en el seu comite executiu diversos anys.

Per que m’adscric a una entitat liberal? En primer lloc, he de dir que les etiquetes que avui encara es fan servir d’esquerres i dretes son completament obsoletes i no m’identifiquen gens: aquestes categories varen neixer al segle XIX i al segle XX ja cada cop tenien menys sentit (pensem, doncs, quant desfasades no son al segle XXI!), perque el mon ha canviat extraordinariament des de llavors. Per aixo, si cal posar-se etiquetes (cosa que evito en el possible), per eliminacio prefereixo la deliberal a qualsevol altra, perque es un concepte obert: ‘liberal’ es el contrari de ‘dogmatic’ (com deia Keynes -tambe liberal, per cert-: “Quan els fets canvien, jo canvio les meves idees”), ‘liberal’ es sinonim de tolerant (viu i deixa viure hauria de ser un lema universal), i ‘liberal’ es sobretot posar la persona al centre i malfiar-se dels que veuen -i tracten- les persones com a simples mitjans.

D’altra banda, i per aixo mateix, no tinc problema en coincidir i fer meves propostes que poden venir de la democracia cristiana i la social-democracia (com l’aspiracio a la justicia social i a que el benestar arribi a tothom), del conservadorisme (reconeixent la importancia de realitats com la familia -tant la classica com la de les noves formes familiars- o la nacio) o fins i tot del moviment llibertari (que comparteix amb els liberals la desconfianca cap a les estructures de poder que pretenen dominar els individus i servir-se’n, tot i que ningu nega que tota societat necessita regles de joc i arbitres; el problema es quan els arbitres son els que fan les regles i a mes volen ser alhora jugadors). Digueu-me eclectic, si voleu.

Resumint, crec que hem de ser capacos de combinar i fer no nomes compatibles sino sinergics els objectius de lliure iniciativa (en els terrenys economic, social, politic i cultural) i de creacio de riquesa amb els de respecte de la dignitat humana, cosa que vol dir combinar solidaritat col.lectiva i responsabilitat individual; premi a l’excel.lència, el talent i l’esforç, i igualtat d’oportunitats; drets i deures; libertats individuals i llibertats col.lectives; etc.

Penso, tambe, que la competencia es positiva (actua com a motor del progres), pero  la cooperacio es tant o mes important, i només quan es combinen ambdues, les persones i les comunitats avancen. I crec que el mercat es un bon assignador de recursos (com a minim, es el menys dolent dels que s’han experimentat), pero amb dues condicions: que funcioni amb llibertat (sense trampes, ni abusos de posicio ni entrebancs injustificats) i que estigui al servei de les persones i no al reves. Ara be, precisament la gracia de l’economia de mercat es que allo que funciona es desenvolupi i creixi, i que les iniciatives economiques que no funcionen desapareguin i deixin pas a noves coses (enlloc de mantenir-se artificialment amb vida a costa de tots); per tant, mai no s’ha de premiar la mala gestio (com s’ha fet ara quan s’ha rescatat els bancs, traspassant a mes l’immens cost que aixo te a la societat: es injust i perillosissim –pel missatge que es dona que en certs sectors les imprudencies, els abusos i els fracassos queden impunes-). En tot cas, si cal rescatar alguna cosa haurien de ser les persones (això si, fent-ho d’una manera que no incentives la desresponsabilitzacio ni aprofitar-se dels demes).

En qualsevol cas, la situacio actual ens ha de revoltar.  Es un crim que tants de joves no tinguin present, i se’ls auguri un mal futur.  No es normal que tanta gent amb plenes facultats es prejubilin quan precisament necessitem que hi hagi mes treballadors en actiu (si volem mantenir la societat del benestar).  No es de rebut que les persones en risc d’exclusio siguin ja una de cada cinc. No es sa que hi hagi mes vocacions de funcionaris que d’emprenedors. No porta a enlloc queixar-se tothora dels politics -sovint amb rao-, pero no estar disposat a assumir responsabilitats. No augura res de bo que cada cop esperem mes de l’Estat i menys de la iniciativa de ciutadans, associacions i empreses. I no deixa de sorprendre que algunes propostes basades en el sentit comu es desqualifiquin -per part dels instal.lats- com a populistes. En fi, que no anem be. I o repensem i reinventem els grans sistemes sobre els que es basa la vida en comu (l’economic, el politic, el cultural, el social….), o la decadencia sera inevitable i dolorosa.

ELS DEBATS

Debat amb Xavier Trias

Amb Joan Herrera

Debat amb Alejandro Fernandez

GRUP REPENSAR LES POLÍTIQUES SOCIALS 

Un dels grans reptes col·lectius que tenim en aquest inici de nou segle es el del manteniment del model social europeu, que es fruit de l’acord entre les grans filosofies/families politiques del passat: la democristiana, la socialdemocrata i la liberal. L’acord entre aquestes tradicions consisti en posar la persona i la seva dignitat al centre de tot, fent-nos titulars de drets i d’obligacions, i dissenyant un sistema basat en la responsabilitat individual i la solidaritat col·lectiva.

El cas es que el creixement economic que va fer possible que tot aixo es traduis en un seguit de drets, prestacions i serveis, actualment no es pot donar per descomptat. La pregunta, doncs, es com preservarem aquesta combinacio de llibertat i de benestar que ha estat la base -i l’exponent maxim- de l’exit d’Europa.

Fugint d’apriorismes ideologics, un conjunt de persones de primera fila de diferents sensibilitats i perfils (des de representants dels sindicats al Foment del Treball, des de carrecs de l’administracio fins a dirigents del tercer sector, des d’academics fins a consultors) fa 5 anys que donem voltes a aquest desafiament. Sota l’impuls inicial d’ en Carles Campuzano, ens hem anat trobant per discutir opcions i formules al voltant de tota mena de temes: des del futur de les pensions fins a les reformes del mercat de treball, passant per l’atenció als depenents o el paper del tercer sector. Personalment, he contribuit a aquest projecte fent-me carrec de la coordinacio d’aquest grup, que fins recentment tenia la forma de Xarxa i que des de fa poc ens hem integrat al Centre d’Estudis Jordi Pujol. L’objectiu es compartir punts de vista i experiencies, i fer propostes que ajudin a incrementar la qualitat de vida, reduir les desigualtats socials, garantir la igualtat d’oportunitats, i evitar l’exclusio social.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*