http://www.parajumpersbelgium.be https://www.parajumpersonlinesale.be http://www.canadagooseonsale.be http://www.troilus.es http://www.maclorry.be
0

Què li passa a la sanitat berguedana?

Una recent sessió de treball al Fòrum d’Opinió Berguedà sobre la sanitat de la comarca (aprofito per agrair les contribucions dels doctors Mir i Gomà) m’ha permès aclarir unes quantes coses sobre com ho tenim realment. Si hi afegeixo el que vaig aprendre durant el breu període en què vaig treballar al Departament de Sanitat de la Generalitat com a cap de gabinet del Conseller Rius, heus ací les meves conclusions personals al voltant del tema:

  1. Segons els indicadors existents, la sanitat berguedana és d’unnivell mig en qualitat i en eficiència, quan la comparem amb la que podem trobar en altres racons del país. Òbviament, hi ha àmbits en què estem millor (sobre la mitjana) i altres en què estem pitjor (sota), però en general no estem malament.
  2. Des dels anys vuitanta ençà,
  3. la sanitat berguedana ha experimentat una transformació positiva, tant quantitativament (inauguració del nou Hospital de Sant Bernabé, creació de tres àrees bàsiques, nous serveis…) com qualitativa. No obstant això, també hem experimentat retrocessos.
  4. No va ser res de bò que en el seu dia perdéssim la direcció comarcal de l’ICS (Institut Català de la Salut), que hauríem de recuperar. Avui depenem de Manresa (cosa que no li passa ni a l’Osona, ni a l’Anoia ni al Solsonès), i el fet que es planifiqui junt al Bages i des del Bages tot allò que ens concerneix, no ens afavoreix.
  5. Urgeix que la primària i l’hospital berguedanes -les dues grans potes del sistema- treballin de forma més coordinada i integrada.  El primer pas podria ser comptar amb una direcció comuna. A mig termini, es pot pensar en solucions consorcials. També cal trobar sinergies amb el SEM (les emergències mèdiques).
  6. És sorprenent que molts canvis s’hagin fet sense escoltar la veu dels professionals ni implicar-los. Si comptar amb els treballadors és sempre aconsellable, quan es tracta del sector de la medicina resulta imprescindible. No s’ha fet així, i ara una part d’aquests professionals estan -amb més o menys raó- desmotivats i escèptics, i això és un greu problema.
  7. També ha faltat la participació de la població. A aquest respecte, existeix un Consorci del Govern  Territorial de Salut del Berguedà, però no està fent aquesta funció.
  8. Qüestions d’actualitat: la reestructuració de les urgènciesacabada d’estrenar té sentit, i la conversió de l’hospital Sant Bernabé en una fundació privada és lògica i convenient (érem l’únic cas d’hospital municipal de Catalunya!), tant per a l’hospital com per a l’Ajuntament. Per descomptat, no té res a veure amb cap mena de privatització: la titularitat dels actius continua essent pública, i les fórmules de gestió les mateixes que fins al moment, alhora que el finançament continuarà venint del concert amb el Catsalut.
  9. Pel que fa a l’ampliació de l’Hospital (que no s’hauria d’haver fet, perquè trigarem anys a pagar-la, i no hi ha diners per a moblar-la ni encara menys per cobrir el seu funcionament), ara cal rendibilitzar-la amb imaginació i comptant amb el sector privat (això, o ens resignem a què l’edifici no serveixi per a res i es vagi deteriorant).
  10. Hi ha el repte clar d’evitar la ‘fuga de pacients’ cap a centres sanitaris de fora de la comarca, senyal que algunes coses (de fons o de forma) són millorables.A més, essent la proximitat el gran actiu de la sanitat berguedana, cal afavorir també tot allò que reforci el coneixement entre professionals i usuaris. Entre altres coses, això passa per fidelitzar els metges i demés personal sanitari que treballa al Berguedà, evitant les rotacions excessives.
  11. Les retallades són tant inevitables fins a cert punt com perilloses, però no es tracta pas d’un debat sobre l’eficiència del sistema (és a dir, sobre on acaba l’intent de reduir ‘mitxelins’ i on comença el risc d’anèmia) sinó d’un problema més prosaic: la Generalitat no té un euro i està carregada de deutes. D’aquí també el problema de les llistes d’espera.
  12. Si hi afegim que l’envelliment poblacional i l’evolució de latecnologia continuaran augmentant la factura sanitària, és segur que en els propers anys veurem i viurem molts de canvis i tensions. Segur que al Berguedà no podrem tenir de tot, però haurem de garantir una bona base de Serveis, perquè la salut és el fonament de tot.  En aquest context, el sector privat té un pes a jugar al Berguedà, que creixerà en el futur per fer possible la sostenibilitat del sistema (alhora que en serà un estímul per a la seva millora permanent), però s’ha de fer de forma transparent i preservant l’equitat.
  13. La clau de futur no està tant en la centralització del sistema de salut català (que significaria la subordinació de la sanitat berguedana) sinó al contrari: en l’autonomia combinada amb laresponsabilització. Que s’assigni un pressupost a l’hospital de Berga, que el pugui gestionar lliurement, que pugui arribar a les aliances que cregui convenients amb centres de fora, i que al final respongui de la seva actuació i rendiments. D’igual manera, la primària hauria de disposar d’un pressupost capitatiu (tant per habitant, com en el model anglès) i tenir autonomia a l’hora de gestionar-lo; igualment, després n’hauria de passar comptes.
  14. S’ha de crear (articular) el “clúster sanitari” del berguedà. El de la salut és un sector molt potent i estratègic, i per això mateix se li ha de donar una atenció especial.

En resum: hi ha molta feina per fer.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*