http://www.parajumpersbelgium.be https://www.parajumpersonlinesale.be http://www.canadagooseonsale.be http://www.troilus.es http://www.maclorry.be
0

Les lliçons de la demografia

 

Els canvis en el nombre d’habitants (augment, estancament, disminició) són bons termòmetres per mesurar si els territoris -ciutats, comarques, països…- van bé o van malament. En aquest sentit, dos indicadors que cal anar seguint i interpretant són el creixement natural de la població (la diferència entre naixements i morts) i el creixement migratori (la diferència entre ‘entrades’ i ‘sortides’ respecte altres contrades). Examinem què ens diuen aquests indicadors sobre Berga i el Berguedà.

Comencem pel creixement natural. Allò més destacat són els pocs naixements que hi ha, tant en números absoluts com en termes relatius. Per què passa això? Una part del fenomen és cultural i té a veure amb les preferències actuals de la gent per la grandària de la família; una altra part està lligada als factors d’entorn general (per exemple, el clima econòmic o les prestacions del sistema de benestar); però una última part té a veure amb les circumstàncies locals (l’optimisme o pessimisme dels habitants d’un territori sobre el futur del seu territori). Així les coses, els factors culturals i d’entorn general afecten a tots els catalans per igual i fan que, a Catalunya la mtijana de la variació de la natalitat entre 2016 i 2017 hagi estat del -3,12%; per tant, hi ha una tendència general a la reculada de la natalitat. Però resulta que al Berguedà la natalitat ha baixat un -16,09% en el mateix període de temps; de fet, és la segona comarca per la cua quant a disminució de la natalitat. La diferència entre el 3,12% general i el 16,09% berguedà (els 51 naixements menys que hi va haver al 2017 en comparació amb el 2016: 266 enlloc de 317) està relacionada, doncs, amb circumstancies locals. Quines poden ser? Se me n’acuden dues, al menys. En primer lloc, si, degut a la falta d’oportunitats, els joves berguedans continuen marxant de la comarca i aquesta va envellint, és lògic que la natalitat caigui. I és possible, també, que les parelles berguedanes siguin més pessimistes que les catalanes en general pel que fa al futur i que això es tradueixi en decisions de formar famílies més petites -malgrat que pujar un infant té un cost econòmic més reduït aquí que no pas en una gran ciutat.

Passem ara als moviments migratoris. Al 2017, el saldo migratori del Berguedà en relació amb Espanya va ser negatiu en 5 persones i en relació amb Catalunya va ser positiu en 146 persones (cosa que vol dir que hi va haver 146 persones més que varen establir-se al Berguedà respecte a les que en varen marxar cap a altres indrets del Principat). A què es pot deure aquesta “atractivitat” de la comarca? Probablement al preu de l’habitatge (la gent que no es pot permetre llogar ni comprar un pis a les zones urbanes de Catalunya tenen bones alternatives d’habitatge al Berguedà), al cost de la vida (també menor a la comarca) i a la qualitat de vida que proporciona el nostre entorn natural; aquestes tres coses afavoreixen la vinguda de jubilats i de treballadors poc qualificats -amb sous reduïts-. En canvi, no sembla que sigui l’economia la que expliqui aquests moviments de població, ja que el Berguedà continua estant per sota de les mitjanes catalanes quant a creixement econòmic i disminució de l’atur. Precisament, el perfil d’aquell que marxa de la comarca és el d’una persona jove i amb formació, que cerca oportunitats professionals a les zones metropolitanes i a l’estranger.

D’altra banda, quan analitzem el saldo migratori exterior, veiem que també és positiu en 250 unitats: hi ha haver 476 persones que varen aterrar al Berguedà (el 82,4% de les quals tenien l’origen en països de fora de la Unió Europea) contra 225 que varen marxar des d’aquí a l’estranger. El perfil d’aquests nouvinguts continua essent prevalentment el de persones amb nivells baixos de formació.

En resum, les dades que hem comentat, en si mateixes, no són dolentes (el berguedà creix poblacionalment, encara que menys que les comarques més dinàmiques del voltant), però ho fa per mitjà de la immigració enlloc del creixement endogen, i ho fa expulsant talent alhora que atraient població de baix perfil formatiu. Aquestes dues coses no són pas bones notícies.

Per acabar, si ens fixem específicament en les dades de Berga, notem que el saldo migratori amb Catalunya és positiu en només 22 persones (recordem que en el cojunt de la comarca era de +146, i tinguem present que Berga acostuma a rebre migracions procedents de la pròpia comarca -gent dels pobles berguedans que s’estableix a la capital per gaudir del seu més elevat nivell de serveis-, per la qual cosa el saldo ‘real’ amb Catalunya és probable que sigui fins i tot negatiu). En canvi, el saldo de les migracions exteriors de Berga és de +165 (al 2017 va rebre 331 estrangers -el 69,5% del total de les entrades internacionals a la comarca- i va veure marxar cap a altres països 166 empadronats a la ciutat). Tot plegat fa que Berga tot just estabilitzi el nivell de població (que ha anat baixant des de l’any 2010) gràcies als immigrants estrangers, ja que els naixements al 2017 varen registrar el nivell més baix dels últims 20 anys -amb només 107 naixements.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*