buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

L’Escolania de Montserrat i la música

escolania sols enqDevia tenir sis o set anys quan vaig començar els estudis musicals a l’Escola de Música de Berga. Però va ser l’entrada al’Escolania de Montserrat als deu anys (després d’un procés de selecció llarg i rigurós de dos anys, que inclogué també classes particulars de cant a Manresa amb una preparadora ‘homologada’) allò que va suposar la meva immersió total en el món musical: una hora i quart d’assaig coral diari, aprenentatge de dos instruments -piano i fagot-, diferents assignatures de teoria musical i cant, interpretacions dues vegades al dia a la Basílica, concerts i gires periòdiques…  Durant un breu període de temps, per insistència del director Irineu Segarra, fins i tot vaig ser solista de l’Escolania, malgrat que mai va arribar a agradar-me la meva pròpia veu! (i ja se sap que les coses no poden funcionar si un no se les creu). Sigui com sigui, dec als quatre anys passats a Montserrat -entre moltes altres coses-  la capacitat de gaudir de la música, d’estimar-la (sigui clàssica o moderna, mentre sigui bona música) i de fer-ne.

El cas és que, sortint de l’Escolania -als catorze anys-, vaig continuar fent música en diferents fronts: prosseguint els estudis formals –harmonia, piano i fagot (fins al sisè curs)-, cantant a l’Orfeó Berguedà, tocant a la Cobla Ciutat de Berga (dirigida per l’enyorat Ricard Cuadra) i a la Banda de l’Escola (fagot) i fent ocasionalment bolos com a fagotista.

L’ANÈCDOTA: Un any en què per Patum la Banda Municipal devíem anar escassos de segons quins instruments, em varen proposar de canviar el fagot pel saxo. El cas és que mai havia ni tan sols tingut un saxo entre màns, però malgrat això vaig decidir provar-ho, i tot i que només vaig tenir un parell de dies per assajar, va anar prou bé. Va ser, això sí, la meva primera i darrera experiència amb aquest instrument.  I és que a la vida, quan cal, s’ha de tenir un punt d’agosarament, com quan me’n vaig anar a fer l’Erasmus a Itàlia amb el poc italià que havia après de forma autodidacta en un parell de mesos. També va funcionar.

fagotista enq1Però en arribar el moment d’anar a la Universitat calia triar: o música (que en els nivells d’estudis superiors que em pertocava de fer suposava una dedicació exclusiva) o carrera ordinària. I vaig optar pel segon camí.

Això sí, he continuat essent un consumidor musical àvid i exigent, i pel cantó creatiu m’entretenc interpretant i composant amb els meus teclats electrònics i el fantàstic programa Cubase.

Per cert: estic convençut que, en la música, Berga i el Berguedà tenen un gran actiu. La vitalitat musical de la ciutat i de la comarca s´ha de recolzar decididament des de les institucions (amb l’ull posat a tenir el nostre propi Conservatori algun dia), hem de convertir això en part de la imatge local i en element de projecció,  i hi ha l’oportunitat de fer de tot plegat en una font de llocs de treball i de creació de riquesa -entenent, però, que el mercat ha de ser tot Catalunya i més enllà-. De moment, anem pel bon camí.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*