http://www.parajumpersbelgium.be https://www.parajumpersonlinesale.be http://www.canadagooseonsale.be http://www.troilus.es http://www.maclorry.be
0

Dilluns post-Patum

L’endemà que una altra Patum s’hagi escolat, es barregen les sensacions de cansament, satisfacció i nostàlgia. Satisfacció per la feina feta (enguany hem tingut una bona Patum, i això que en algun moment hem patit per un possible risc de desbordament), cansament pel trote viscut (és dura la vida del patumaire ortodox!) i nostàlgia per les experiències que ja no tornaran. En tot cas, s’ha posat una altra baula en la llarga cadena d’història de la Festa -la d’enguany en clau més patriòtica que mai- i comença el compte enrere cap a la propera edició –que, per cert, serà la de l’any del desè aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat.

De jove, vaig estar força anys vivint la Patum com a músic, formant part de la Cobla Ciutat de Berga. Eren jornades esgotadores, però la il.lusió i la responsabilitat (actualment, sense música no hi ha Patum, tot i que, fins al segle XIX, el tabal era gairebé l’únic instrument protagonista) feien que no ens n’assabentéssim fins al dilluns següent. Per cert, acostumo a dir que la música és la sang de la Patum, de la mateixa manera que les comparses en serien el cos i la gent en representaria l’esperit. Essent tant important, doncs, és estrany que als músics no els donin títols de patumaire; tant sols ocasionalment cau alguna “distinció”apagaconsciències, com la d’aquest any al benvolgut Carretero. De tant en tant hi ha un debat al respecte, i confio que algun dia la cosa es resolgui positivament.

Aquesta és una de les qüestions que resten pendents. Amb tot, s’ha de reconèixer que la Patum ha anat adaptant-se i ajustant coses a mesura que, als darrers anys, s’ha anat institucionalitzant –aquí, en el millor sentit de la paraula-. La constitució del Patronat al 2001 va ser un pas important per ordenar la Festa, governar-la d’una forma més participativa –perquè no s’ha d’oblidar que la Patum és del poble i pertany a tots els berguedans- i per a desenvolupar-ne i modernitzar-ne determinats aspectes. Des del Patronat s’ha fet bona feina: la cura dels elements patrimonials de la Festa, la seva promoció i difusió, la gestió de la marca Patum…

Però queda encara molt per fer. Sobretot, a nivell de ciutat, podem i hem de treure més suc de la nostra condició de Patrimoni Immaterial de la Humanitat–poca broma-. No es tracta que ens convertim en una ciutat temàtica, però sí que fem que Berga sigui capital de la Patum tot l’any, i que la puguin conèixer i, sobretot, comprendre i gaudir, moltes més persones, tant del país com de fora. I cal que la Patum sigui un atractiu turístic permanent de Berga, i que alhora construïm un relat al seu voltant que sigui vigent i útil als berguedans del segle XXI. En aquest sentit, hem d’apostar decididament per fer realitat el Museu/Casa/Centre d’Interpretació de la Patum, ni que sigui aixecant-lo per fases, i l’hem de convertir en propulsor d’iniciatives patumaires, i en motor d’estudi i internacionalització de la Festa.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*